Com que no podia parlar amb ningú perquè quan ho provava tothom parlava en aquell moment per Twitter a través de l'ordinador o el mòbil, em vaig dir “fes-te de Twitter i així sabràs a qui segueixen amb tant interès els teus coneguts i t'hi podràs posar en contacte”. M'he fet de Twitter i què volen que els digui: sobreentesos que no entenc, missatges inconnexos, cabalística, apunts que parlen del dia que fa i futbol, molt de futbol. L'amic Eduard López, que és un piulador (escriptor de missatges) de molta empenta, em retopa dient-me que Twitter és com anar al mercat, al bar o al tren, on el futbol és el gran tema. Sí, sí, però al bar o al tren la gent parla també de senyores i de diners –no d'economia, de diners– i encara és l'hora que hagi de trobar piuladors amb una mica de picant o que em proposin un negoci. Barça i Barça (he dit abans futbol? Volia dir Barça). Laura Borràs, piuladora culta, em diu que potser no he triat bé els qui segueixo (o sigui, els que entre tot l'univers que piula he escollit per saber-ne les palpitacions). Però Laura: si són la flor i nata. Alguns de tant en tant recomanen un llibre o construeixen un pensament o una idea política, però tot és ràpid, fugisser, evanescent, de passa que t'he vist i de gos com fuig. A més, Laura: m'acaba passant que els que he seleccionat per seguir em reboten o repiulen missatges de persones amb les quals no voldria mai tractes i que si a ells els fan gràcia a mi no me'n fan gens. He observat que els missatges fatxes, anticatalanistes i bruts fan molta gràcia als que no són fatxes, són nacionalistes i es renten cada dia.
I encara una altra cosa: l'invent no acaba de funcionar. S'encalla; hi ha piulades que no arriben i es perden. “En això tens raó.” Sí, però no m'ho havíeu avisat, lladres. Jo voldria dir totes aquestes coses per Twitter però no puc perquè només admet piulades de 140 caràcters i amb 140 caràcters no es pot dir res. Potser aquest és el problema. Els humans proveïts d'aparell fonador i de paper i llapis necessitem més temps i més espai per exterioritzar els pensaments. El país és petit: no podríem quedar un dia i parlar de tu a tu havent deixat l'ortopèdia a la porta?
Comentaris
Molt de sentit comú i frescor mental, Manuel ! El problema és que cada cop més, massa gent no arriba a estructurar pensaments que necessitin més de 140 caràcters: simplisme, banalitats, blanc/negre ... (dient això ja n'he gastat uns 200, i ara ja arribo als 270 !) Com que me'n queden més de 700, voldria afegir alguna cosa més. Però amb el neguit de comptar caràcters, m'he distret. Doncs aprofito per dir-te que notetes escrites com les teves en ajuden a fer camí desperts ! I prou: en queden 500, però, si segueixo, els experts diuen que molta gent es cansa i canvia de canal ... Bon dia !!!
Benvolgut Manuel, en bona part estic d'acord amb tu. Hi ha un excès de piulades que parlen de futbol, bé, del Barça, però ja saps que el futbol i en aquest cas el Barça, serveix perquè la ciutadania pensi en aquests temes més que en altres. I a més aporta diners i beneficis importants a moltes empreses.
Quan al tema de seguidors i seguits (followers & following) cal tenir una certa habilitat en triar. N'hi h molt "fantasma" en les xarxes i això malmet els bons usos. També és plena d'experts. Hi ha molts politòlegs, comunicadors, community managers, etc., grans experts en tot però que al llegir el que diuen tant sols cal pensar que potser sí van aprovar la carrera que pretenien fer però res més. Tenen moltes mancances però les seves armes són sempre les mateixes. Et posen davant de la cara el seu títol. Com abans feien alguns "paletos" que presentaven el carnet del "movimiento" per dir què eren amb aquella frase típica de "usted no sabe con quien esta habl
Twitter és l'accés a la felicitat a través de la lobotomia del llenguatge.
Hem quedo amb l'últim parràfrag del text "Jo voldria dir totes aquestes coses per Twitter però no puc perquè només admet piulades de 140 caràcters i amb 140 caràcters no es pot dir res. Potser aquest és el problema".
Justament Twitter va nèixer de la necessitat d'una empresa de comunicar-se entre els seus treballadors mitjançant missatges curts, com els sms dels mòbils, per tant la GRAN característica d'aquesta eina és la dels micromissatges. Si això per vostè és un dels grans problemes, potser és que no es la seva eina de comunicació, que no vol dir que no pugui ser la de altres usuaris, entre els quals m'incloc, per tant, potser és millor que ho deixi córrer i provi altres eines socials de comunicació que hi ha la xarxa. Gràcies :)
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.