Opinió

A la tres

Punt d'inflexió per al país

“Quan CiU estava obrint un cop més
el pot de vaselina, Llamazares
va impedir
la desgràcia”

Potser perquè l'escenificació engominada dels debats al Congrés dels Diputats ja es per se casposa, ahir no va semblar-ho, però la votació de la reforma constitucional és històrica per a Catalunya, es un punt d'inflexió determinant per al seu futur com a país.

Catalunya i Espanya fa temps que s'estan distanciant. El diàleg es fa cada cop mes difícil. La sentència de l'Estatut ja va obrir un abisme, i Catalunya havia de cridar molt fort per tal de ser escoltada de l'altra banda i viceversa. Amb la votació d'ahir, però, la distància s'ha fet tan gran que ja no es possible fer-se sentir ni esgargamellant-se. Un cosa és la sentència dictada per un grapat de jutges obscurs i una altra molt més greu és una norma constitucional aprovada pel màxim òrgan de la sobirania popular espanyola, que ha decidit enderrocar l'estat autonòmic i posar les bases econòmiques i financeres de la recentralització econòmica i financera de l'Estat.

CiU anava de dret a cometre l'error de sempre, i ja havia pactat una esmena engruna que avalaria la reforma amb la seva participació en la votació. Sortosament, quan els nacionalistes estaven obrint un cop més el pot de vaselina, el diputat Llamazares va impedir la desgràcia. Gràcies a ell, Catalunya s'ha deslliurat del famós pacte constitucional de la mal anomenada Transició. Com expressava magníficament ahir al seu bloc el diputat i alcalde de Figueres Santi Vila, “el nou segle reclama, doncs, inexorablement, obrir el camí de la secessió. Per una qüestió merament formal, resta només d'esperar l'inici de la nova legislatura i el fracàs del pacte fiscal”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.