Diuen que un animal ferit sempre és més perillós. I si aquest animal ferit posem que és un gatet però ell es pensa que és un tigre de Bengala, tenim un problema afegit. D'entrada, de desproporció i de ràbia afegida. Em fa l'efecte que en el conflicte entre Espanya i Catalunya això és el que està passant últimament. Tota aquesta hostilitat contra Catalunya des dels fronts més diversos però des d'una única ànima no ve d'una estratègia preparada meticulosament. Ni hi pensen i potser ni en sabrien. Els surt de dins. Més que ideologia és ràbia. Espanya sempre ha tingut vocació d'imperi. De sotmetre els altres. Després de tants segles, deu ser una qüestió genètica. Enyoren aquells anys de glòria en què eren un imperi on no es ponia mai el sol, en què tenien armades invencibles encara que acabessin derrotades, els tercios de Flandes i, més enrere, la conquesta d'Amèrica, l'aniquilació dels pobles indígenes per imposar-los el castellà a sang i foc, els quatre-cents milions d'hispanoablantes, de Cuba i les Filipines, d'Al-Aaiun i Fernando Poo. Ara deuen pensar que què m'embranco. Doncs estic convençut que tot això té a veure amb aquestes ofensives contra Catalunya que els últims anys han estat tan intenses, injustes i implacables que fins i tot han dut cap a la causa de la independència persones que mai s'ho haurien imaginat. Espanya és ara un animal ferit. I encara que es pensi que és un tigre de Bengala, és un pobre gat. Un gat amb molta mala llet, això sí, perquè vol semblar el que no és. Tota aquesta crisi econòmica ha fet molt mal a tot arreu, però a Espanya els ha remogut aquesta càrrega genètica imperialista que tenen. Amb la bonança econòmica ja se sentien importants asseient-se a la taula del G-20, presumint de creixement econòmic sense precedents, de potència emergent. Però quan la crisi els ha situat a la trista realitat de ser com Portugal o Irlanda o Grècia i haver-se de sentir dir PIGS i haver d'obeir el que els ordena Merkel i no poder moure un dit sense permís dels que manen de veritat, quan ha passat tot això la seva naturalesa els ha empès a acarnissar-se amb els més dèbils. D'on es pensen que vénen aquests aires d'involució autonòmica que fa temps que Aznar escampa, la sentència de l'Estatut, l'escanyament econòmic, l'agressió a la immersió... És patològic. I encara pensem que hi ha alguna manera d'entendre'ns-hi?
Tancar la finestra 
Opinió
Ara torno
L'animal ferit contra Catalunya
ANTHONY GARNER
Altres articles de l'autor
- 07/05/2012 El crit al cel
- 23/04/2012 Televisions, política i emocions
Publicat a
- El Punt Avui. Comarques Gironines 12-09-2011 Pàgina 28
- El Punt Avui. Edició Nacional 12-09-2011 Pàgina 2
Desar aquesta pàgina a:
Comentaris
Justa la fusta. Diagnosi perfecte. L'ànima catalana és diferent, anava a dir oposada, només ens falta gosadia per poder exercir de catalans, mentre deixem decisions importants en mans dels toreros de la política -i la butxaca no és un tema menor- de cap de la maneres podem ser nosaltres mateixos. Necessitem l'estat propi com l'aigua que bevem per organitzar-nos a la nostra manera, dintre de l'Estat espanyol els catalans a patir i a la llarga a desaparèixer.
Jo crec que l'Epanya imperial està en reflux permanent, inevitable, cap al no res. Està fonamentada en mentides i falsificacions, "hidalguia" i privilegis, ... Masses toxines per un cos sà.
Va ser utilitzada el 1945 com a peò anticomunista, i el 1978 conscient del seu fracàs com a imperi va pactar amb catalans i bascos una suavització de les seves imposicions, però ara que s'havia cregut un més entre els forts estats d'Europa i adonant-e de que fins i tot les mínimes concesions fetes a les nacions espanyoles permeten el seu redreçament, vol tornar a aplicar-nos el seu jou imperial.
No podrà fer-ho. Només ens cal seure a l'ombra de la democracia possant en evidencia les seves contradiccions per veure-la enfonsar-se, en un mon nou global, plural i democrátic de la qual ella no pot formar part.
Ves que nosaltres no siguem ratolins.
Magnífic article, sí senyor. Una visió de l'animadversió creixent vers Catalunya, que té molt sentit.
L'enhorabona, Pep Riera.
No t’adormis davant l’enemic, perquè ells tenen la força, la llei i a l’exterior ens consideren que estem en democràcia i nosaltres no som coneguts .
Tenen un front comú el Nacionalisme Castellà i un objectiu, i nosaltres amb molts salvadors individualistes i sumia truites
Es una bona anàlisi del que esta passant. Jo tracto a diari amb l'imperi i dono fe (sense ser notari) que la qüestió és genètica, tant se val que siguin de dretes o esquerres, castellans o murcians, per a ells el català com a idioma és una curiositat folclòrica menyspreable que cal suprimir en pro d'aquella fal·lacia de la "lengua comun", i el català com a cultura o nació senzillament no existeix per a ells. No hi ha manera de fer-los entendre res perque no escolten ni ho faran mai. No entenc com poden haver-hi catalans de bona fe que es considerin espanyols, dels de mala fe ja no en parlo, que també en tenim i en diem botiflers.
l'any 1939 Franco diu "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l'espanyola.". En conseqüència a aquesta política s'emprenen moltes accions com la derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l'escola, iniciant-se de la més dura repressió de la història contra el català
aixo continua plenament vigent a la espanya actual! amb una capa de pintura pseudodemocrati ca , aixo si!
"en què tenien armades invencibles encara que acabessin derrotades, els tercios de Flandes" que per cert també van acabar derrotats..uiiiiiiii
l any 1924 Antoni gaudí a l'edat de 72 anys és detingut i apallissat per negar-se a parlar en castellà davant la policia,coses del gatet amb mala llet! opressors repugnants i inhumans!
2011 maig, José María Aristóteles Magán, jutge de Lleida, va dir que considerava "una falta de respecte i de mínima educació" fer servir la llengua catalana als jutjats
un jutge espanyol a Catlunya! quina justicia podem esperar dels que estan a Madrid?
És exactament com vostè diu, senyor Riera. Ara bé, el que sembla que no s’acabarà mai és la paciència catalana. Ja n’hi ha prou. És hora de proclamar el més aviat possible l’Independència, sinó no ens en sortirem. Des de Córdoba, Argentina, només espero que, la propera vegada que torni a la meva Catalunya, ho pugui fer amb passaport català. VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.