Sense Twitter en català

Al Twitter, aquesta xarxa social que té tanta utilitat però que també et fa perdre temps i t'obliga a saber un piló de coses poc interessants dels teus suposats amics –que si estic en un restaurant menjant ostres, que si ara vaig a un dinar familiar, que si avui hi ha moltes estrelles en el firmament...–, al Twitter, deia, hi ha molta indignació perquè s'hi han incorporat cinc noves llengües (el filipí, el malai, l'hindi, el xinès tradicional i el xinès simplificat) i el català hi continua oblidat. I hi continuarà oblidat un temps més perquè, com també han anunciat, ara treballen per incorporar en aquesta xarxa –que alguns maleducats fan servir mentre dines amb ells– el suec, el noruec, el finès, el danès, el polonès i l'hongarès. Els twittaires s'indignen. I tenen raó. No tenim el català al Twitter. I no el tenim a molts mòbils, ni als prospectes dels medicaments, ni a molts judicis, ni a la majoria de sentències, ni a les instruccions dels electrodomèstics, ni al cinema. I no només això sinó que s'organitzen campanyes quan el volem mantenir com a llengua vehicular a l'escola, quan obliguem les botigues a retolar en català o quan volem que per als professors d'universitat o per als jutges no sigui un mèrit sinó un requisit. Jo el vull al Twitter i el vull arreu. I per això vull que el meu govern no afluixi. I que desplegui el reglament de la llei del cinema i la faci complir, i que tiri endavant la llei d'acollida o l'obligatorietat del coneixement del català per als professors d'universitat. Està molt bé que el govern en pes surti en defensa de la immersió lingüística a l'escola –només faltaria–, però hi ha molt més camp per córrer. I no veig clar que ho facin.