Un gran llibre

Immersos en la crisi –no totes les immersions són d'agrair– i alterats per la relació febril amb l'Estat que ens desempara, sovint no tenim ni esma per detectar les grans alegries. La publicació de bons llibres n'és una. Aquest setembre, per exemple, Jaume Cabré ha deixat anar el seu magne Jo confesso. Una mica més desapercebut ha passat el vigorós i rigorós Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya. Un repàs total a la vida del president del Barça afusellat pels franquistes. Sense por de passar la ratlla tan fina del ridícul en la consideració, la biografia definitiva d'un dels editors, periodistes, mecenes, ideòlegs i activistes més atractius de començaments del passat segle. Sintetitza Jordi Badia, discret i solvent autor del text: “Va ser una personalitat incòmoda [...]. Ho va ser en general [...]. Per la seva manera de ser i de fer, podia haver estat de tothom i, en canvi, perquè la història va anar com va anar, no va ser de ningú.” Els anys no ens passen. Eterna condemna a la repetició de la història.