La consciencia nacional de Catalunya ha augmentat en els darrers anys. En part per la feina de base de molts i molts catalans, i en part per la voluntat sostinguda i constant de la majoria d'espanyols per fer-nos entendre que no hi ha lloc al seu Estat per a la manera catalana de veure el món.
Aquest avenç s'ha fet palès també en el primer debat de política general d'Artur Mas com a president. El seu discurs ha estat contundent en assenyalar que les vies estatutària i constitucional estan esgotades, i que l'entesa amb Espanya és una quimera. Fins i tot ha parlat d'independència amb total naturalitat.
Tanmateix, l'estratègia proposada pel líder per sortir de l'atzucac està destinada al fracàs, perquè torna a apostar per solucions del passat que ja no són efectives. Mas demana un front català a Madrid que sigui capaç de condicionar la governabilitat de l'Estat a canvi del pacte fiscal.
El problema és que el Molt Honorable parteix d'una premissa equivocada. Mai més Catalunya no tornarà a ser determinant a Madrid, a menys que vulgui tornar a conformar-se amb quatre engrunes. Les elits espanyoles, seguint un sentiment generalitzat dels ciutadans espanyols, ja tenen la pipa plena dels catalans i la seva mania de ser diferents. Fins i tot els més oberts al diàleg, aquells que havien apostat en algun moment pel miratge de l'Espanya plural, han decidit que cal posar fi definitivament a l'anomalia que representa Catalunya. Els exemples no paren de succeir-se, i la cosa anirà en augment en els propers anys. La reforma exprés de la Constitució n'és un. L'aposta pel corredor central signada amb França pel ministre Blanco amb nocturnitat i amb les Corts ja dissoltes n'és un altre.
La majoria absoluta que tant temen els partits catalans ja existeix. Es diu PPSOE. PP i PSOE són molt diferents. Són enemics. Però hi ha una entesa total en les qüestions bàsiques de país. Del seu país. El procés de recentralització ha començat i serà implacable. Quan tots dos candidats, popular i socialista, parlen d'eliminar duplicitats, es refereixen precisament a això.
Si hi ha consens a casa nostra, anem a demanar el pacte fiscal, però alhora comencem a fer les maletes, perquè ens trobarem un PPSOE cohesionat i molt posat a redefinir Espanya sense les concessions de fa 30 anys.
Comentaris
Dieu que els espanyols ho tenen clar, d'acord, però s'han empassat que des d'un Madrid esplendorós amb la clau de la caixa poden continuar domesticant a la resta de territoris, se'ls oblida que ara ja no poden enviar els exércits malgrat la seva constitució decimonònica sinò que la força la tenen els vots. Jo entenc que andalusos, extremenys i castellans en general es sentin cofois de tenir una capital tan potent, el que ja no entenc per a res és que la gent que vivim i treballem a Catalunya acceptem la submisió barruera a un estat que ens aniquila en cada decisió i d'una forma visceral. Només manca que els catalans ens creguem que som un poble que unit és imparable, que si sumem tenim els vots ja suficients per desempallagar-n os d'ells. Els espanyols només van units per fotren's, si més no unim-nos per evitar-ho, ens hi va la dignitat i la butxaca i la nostra manera d'entendre la democràcia. No ens autoaniquilem. La clau dels vots és nostra.
Els enemics principals no els tenim a escanya amb el PP-PSOE, els enemics els tenim dins de casa: per un cantó els catalanets de pro que no paren d'autoflagelar- se després de 300 de creure'ns un discurs que ens degrada procedent dels meseteros; per altra part tenim els colonitzadors que es reprodueixen com conills i venen en manades i ocupen llocs de comandament dins de la nostra Terra. Per això en Mas no té ous per portar-nos a la independència. Realment ho tenim molt difícil, però si no tirem pel dret sabem que la nostra desparició és molt propera i ell gaudirà de l'"honor" d'haver-la propiciat.
És com el cas de violència domèstica on tothom ho veu clar que l'acabarà matant però que la justícia i li policia diuen que no poden actuar fins que la mati.
Tindrà el Sr. Mas vocació de màrtir o un bon roc a la faixa?
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.