Teatre de convivència a Vic

El teatre L'Atlàntida de Vic, enorme, moderníssim, aixecat o més aviat enfonsat en el punt orogràfic més escarpat i difícil del conjunt urbà, forma part d'aquells equipaments que quan no hi eren tothom reclamava i que ara que hi són tothom posa d'exemple d'aquest estirar més el braç que la màniga que ha estat comú en els anys de tirar de beta. Divendres al vespre hi havia a L'Atlàntida una molt especial estrena de temporada teatral i m'hi vaig encaminar convidat pel director de la casa, el senyor Lluís Vila d'Abadal. Hi arribo més que puntual, m'assec a la butaca, miro la gent com entra, inclòs el conseller Cleries, i quan consulto el rellotge passa un quart de l'hora anunciada i a l'escenari encara no s'hi ha bellugat ningú. En faig una observació i una senyora que seu davant meu i m'ha sentit m'informa que a Vic anar al teatre és una manera de fer relacions socials i que aquests moments d'espera treballen a favor de la convivència i la conversa veïnal. Dispensi aquest foraster, senyora.

Per què dic que és especial aquest inici teatral a Vic? Perquè l'obra que ens disposem a veure i que ara mateix comença, silenci, està majoritàriament interpretada per interns o pacients del Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona. Oriol Broggi, el Broggi dels memorables muntatges de la Biblioteca de Catalunya, n'ha agafat un grup i al cap de molts assaigs l'ha fet deambular per l'escenari en un joc de moviments molt ben trobats que tan aviat evoquen els cors de la tragèdia grega com aquelles coreografies gitanes que són pròpies del cine d'Emir Kusturica. Uns actors i cantants professionals –Clara Segura, Ramon Vila, Màrcia Cisteró, Oriol Tramvia i Jaume Sisa– porten el pes de l'obra. El títol és Hamlet en una nit d'estiu, i tot i que s'hi diu el To be or not to be hi treuen el cap Salvat-Papasseit, Antígona, Txèkhov o Pau Casals, que també es van interrogar per l'ésser o no ésser individual i col·lectiu. Escolto la gent a la sortida i veig que ha quedat satisfeta. També emocionada. Avui han tingut a tocar uns ciutadans que normalment viuen enclaustrats al psicopedagògic. Són les relacions socials de què parlava aquella senyora.