Vuits i nous
Res a celebrar
La consigna nacionalista catalana del dia 12 d'octubre, dia de la Hispanitat, de la patrona d'Espanya i de la Guàrdia Civil, de la desfilada militar a Madrid i aniversari de l'arribada de Cristòfol Colom a Amèrica, va ser aquesta: Res a celebrar. Òmnium Cultural va predicar amb l'exemple, i els seus directius van anar a treballar com si fos un dia normal i fins i tot més que un dia normal. Els dependents d'El Corte Inglés i altres comerços també van treballar, però no ho hem d'atribuir a una desafecció patriòtica sinó al fet que el 12 d'octubre és permès el negoci comercial.
El combatiu Saül Gordillo deia ahir aquí mateix que aquest res a celebrar que va ser tan celebrat pels usuaris del Twitter, d'alguna manera havia substituït amb més eficàcia les botifarrades a la Hispanitat que fins l'any passat alguns nuclis nacionalistes catalans organitzaven en places públiques. Què volen que els digui. Em poden titllar de frívol, però prefereixo mil vegades celebrar una botifarrada, ben trobada broma d'un poble que fins fa poc es caracteritzava per la seva capacitat d'ironia, que no pas no celebrar res i encara proclamar-ho amb orgull. Dit d'una altra manera: m'estimo més riure i beure del porró que fer el posat de vell rondinaire i antipàtic i anar repetint tot el sant dia “res a celebrar”.
Catalunya situa la seva festa nacional l'11 de setembre. Hi ha res per celebrar, l'11 de setembre? D'acord, no celebrem: commemorem, recordem, reivindiquem... Però en tot cas no estem inactius, sinó que fem alguna cosa i aprofitem que és festa per fer-la. Si els catalans donem la volta a una derrota podem donar la volta a la Hispanitat i al que ens tirin. El 12 d'octubre podem celebrar que les Pilar fan el sant, que Aragó, país germà, fa festa, o podem recordar que segons Jordi Bilbeny i altres colombòfils com ell un català va descobrir Amèrica. Que el descobriment d'Amèrica va ser un desastre perquè va comportar un genocidi? Ai, si escatíssim la vida, els fets i les conseqüències d'aquests fets de tants reis i almiralls catalans que idolatrem. No tindríem res a celebrar ni motiu per destapar una ampolla de xampany gairebé cap dia de l'any.
