Opinió

LA CRÒNICA

de Barcelona

Deixalleria

Típic equipament anterior als mals temps. Des del 1997, obligatori per a tota població de més de cinc mil ànimes. Parc temàtic més instructiu que Port Aventura.

L'altre dissabte vaig anar a llençar uns trastos a la del meu poble. Vaig veure que havia evolucionat d'ençà de la vegada anterior que hi havia estat. Ara has de fer-te un carnet, passar una barrera i pesar el cotxe abans i després de descarregar.

Mentre m'esperava a la bàscula que em deixessin passar, la meva presència va imantar un grup de mitja dotzena de magribins, homes bruts d'uns quaranta o cinquanta anys i pobres com les rates, que, sense haver de passar barreres ni pesar res, van entrar sense carnet i van esperar-se a veure a davant de quin contenidor aturava el cotxe: si mobles, teles, fusta, vidre o matalassos. El vigilant no en va fer cas. Quan vaig obrir el maleter, un parell d'aquests magribins em van preguntar si volia que m'ajudessin. Ells mateixos van seleccionar, descarregar i repartir-se la ferralla que jo duia. Els robatoris de coure són la part elitista del reciclatge de metall: últimament la situació és desesperada per a prou gent perquè s'estiguin netejant de ferralla els garatges de totes les urbanitzacions, per on no para de passar gent, de vegades amb furgoneta i de vegades amb bicicleta, a demanar si tens un tros de ferro per caritat.

Allà mateix ho van desballestar. Ho van tirar per sobre de la tanca, a un bosquet.

Abans de sortir, em vaig haver d'esperar que l'encarregat tornés a pesar-me. Evidentment, els números no quadrarien. Algú trobaria a faltar els quilos que els magribins s'havien endut. O no? Llavors, per què em feien pesar? Per pura burocràcia. Sortint vaig veure al bosquet que hi ha a l'altre costat de la tanca perimetral que protegeix la deixalleria un parell de butaques i unes quantes cadires, segur que reciclades, on seien aquests magribins esperant que arribés gènere nou. El pròxim cop ja sé on aniré directament, sense carnet ni manies.

Per les deixalleries no haurà calgut l'obsolescència programada. Amb la crisi ja n'hi haurà prou. Les anirem reciclant en cadena, una per una i en direcció a la frontera, desmuntant-les i portant-les a la deixalleria del poble veí.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.