Escric aquest article havent encetat la franja horària de la festivitat del 12 d'octubre. A les xarxes socials ja fa hores que apareixen dissenys de logotips i hastags que diuen: “Hispanitat, no gràcies” o #resacelebrar. Més enllà del fet que la Hispanitat no és la meva festa nacional i que jo tampoc no tinc res a celebrar, tret del sant d'una bona amiga, aprofito aquest context per fer unes reflexions sobre la independència a propòsit del descobriment [sic] i la conquesta d'Amèrica que es commemora oficialment a l'Estat espanyol.
Fa uns anys, parlant d'independència era possible veure dos escenaris. D'una banda, el de la lluita utòpica per les llibertats nacionals d'aquest país que prenia forma política en una esquerra independentista que avui ha estat exhaustivament estudiada, entre altres, per R. Buch al seu llibre Esquerra independentista (Columna, 2007). De l'altra, el moviment més o menys extemporani i eixelebrat de joves, alguns dels quals compartien cartell amb les organitzacions polítiques afins. En qualsevol dels dos casos, els comentaris que generava el conjunt independentista eren de menysteniment. L'independentisme era titllat, en converses públiques i privades, d'estirabot somiatruites. Per minimitzar el seu possible impacte social i, alhora, amb la intenció perversa de neutralitzar-ne la càrrega ideològica, es parlava de quatre gats. Doncs bé, els quatre gats han obeït els preceptes divins de créixer i multiplicar-se, perquè aquells joves utòpics s'han fet grans (i fins i tot respectables!) i molts d'ells, si no han entrat en política, sí que s'han manifestat políticament. Com en la cançó dels Manel “ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí”, però aquí estan. Molts mites han quedat desmitificats pel camí (dependències econòmiques d'exportacions que han quedat fulminades per boicots, equiparació dels mercats espanyol i internacional, etcètera) i hi ha hagut temps fins i tot per a l'exercici d'una praxi política amb encerts i desencerts que corrobora que estem davant d'una opció cada cop més transversal i creixent. El que avui dia les enquestes confirmen, i qualsevol pot comprovar en el seu entorn més immediat, és que l'independentisme sociològic s'ha convertit en una realitat aclaparadora.
Hi ha hagut ajudes importants en aquest trajecte. Han estat palanques naturals cap a l'augment de la sensibilitat independentista les reaccions que Espanya ha tingut envers Catalunya en el decurs dels darrers anys (Estatut, sentències del Constitucional, intromissió lingüística, etcètera). L'opció sobiranista és cada cop més tinguda en compte quan la distància entre el que es paga i el que es rep cada cop és més gran. ¿Per què tenint un PIB equiparable al de diversos països benestants, el nostre nivell de benestar real és molt inferior al de moltes regions espanyoles? La riquesa que Catalunya genera no és sinònim de benestar. Almenys no ho és per als catalans que, segons la famosa definició pujoliana, són aquells que viuen i treballen aquí. Aquesta constatació fomenta l'independentisme pragmàtic, el no nacionalista. Un espanyol emigrant, com n'hi ha tants, no deixa de sentir-se espanyol pel fet que visqui a l'estranger, però en canvi mira pels seus interessos allà on viu, cotitza i rep serveis pels quals paga. Per què aquí hauria de ser diferent? Potser no cal apel·lar al sentimentalisme, sinó al pragmatisme més radical que, en temps de crisi, és doblement necessari. En un món global la independència no ha de ser una qüestió (només) d'identitat. Que se sàpiga, no s'han descobert encara detectors per als secrets del cor, com deia Llach al País petit, mentre que els secrets de la butxaca ja són vox populi i els experts diuen que és insostenible.
Les colònies espanyoles a ultramar van necessitar 300 anys per culminar el seu procés d'alliberament i celebren en el dia de la independència la seva festa nacional. Falta poc perquè es compleixin 300 anys de la desfeta catalana de l'any 1714. ¿Ens n'adonarem, que la independència és un estat d'emancipació i sobirania política, econòmica i cultural que ens cal com ha calgut a tots els qui van poder-se desfer del llast d'un estat que espolia? La societat civil va un pas davant dels polítics. Ara ens calen polítics que vulguin entrar a la història fent una aportació significativa al seu país: fent possible la independència de Catalunya.
Comentaris
Quin ensopiment haver de enrecordar, once and again, que els catalans votem en unes eleccions cada dos per tres, i diem el què pensem de la independència a totes les eleccions. Li informo, senyora, que, segons les enquestes, a les properes, els partits anomenats d´afiliació espanyola guanyaran les eleccions. En el tercer lloc, quedarà la puta i la ramoneta local, que s´omplen la boca de Cat´unya però, al final del dia, són una dreta regionalista sense més pretencions (sinó que m´ho demostrin i posin la independència en el seu programa i ja veurem quanta gent els votarà). Resumint, canseu.
El millor per tancar aquesta discussió (independència sí o no) per sempre és fer un referèndum, si jo fos al govern espanyol m'afanyaria perquè sembla que cada dia el nombre de partidaris de seguir a Espanya va minvant.
Els diferents governs espanyols creuen més en la independència de Catalunya que alguns catalans. Per això s'abstenen de dotar el país d'infrastructur es, ja que ens veuen fora de l'Imperi.
Te tota la raó del món. Resulta però, que l'estat espanyol te prohibida radicalment la possibilitat de fer un referèndum. Tant senzill com seria oi ? Es pregunta qui vol ser independentista i s'ha acabat el bròquil. Si la majoria volem la independència s'els hi dona, i si la majoria volem continuar siguent sotmesos, espoliats i insultats, continuem així.
Trobo que en el seu excel·lent escrit s'ha oblidat d'especificar que els espanyols al conquerir les seves colònies de sud-amèrica, vam imposar la seva llengua, a base d'exterminar a tots aquells que si oposavem. Vam exterminar nacions senceres com per exemple l'imperi Inca del Perú. És un tema important a tenir en conte. Informis i llegeixi sobre aquest particular, és important que les persones que sabeu escriure, ho pogueu publicar.
El més important de l'article és que si realment volem la independència necessitem el suport d'aquelles persones que, vivint aquí i sentint-se espanyoles, podrien continuar mantenint aquest sentiment però vivint d'una manera més digna en un país lliure. Cap català que visqui a Escòcia, i que se senti català, deixarà aquell país quan sigui independent?
I responent a l'Ernest Martinez, què me'n dius de la sensibilitat ecològica aclaparadora de la societat i els pèssims resultats dels partits ecologistes a casa nostra? L'independentis me és un moviment massa ampli i transversal com per fer-lo equiparar amb partits polítics. Va molt més enllà de CiU, ERC, ICV, SI i PSC.
Perdona Ernesto, els que voten cada dos per tres no són només els catalans també voten els espanyols immigrants i els botiflers, en els nostres assumptes.
Albert: Qui votaria en el referèndum que cites?. Si vota l'univers actual, el referèndum es el poden ficar al cul.
L'Ernest Martinez sembla aguantar molt poc, es veu que es cansa rapid. Li proposo una solució al seu esgotament, segueixi sentint-se allo que vol (espanyol, catala o ambdues coses alhora) pero voti a favor de la independencia de seguida que sigui possible. Voste seguira sent el que vulgui (coneix allo de la doble nacionalitat, oi?), Espanya seguira exisitint, no pateixi, i els catalans gaudirem del nostre propi Estat. Tothom content, veu que facil és tot plegat! Segurament notara, mica a mica, que la seva vida i la dels seus éssers estimats millora dia a dia. És el que té poder prendre un mateix les decisions sobre els problemes propis i gastar els diners en allo que considera prioritari. Cordialment.
Doncs votarien tots els catalans, que no són altres que aquells ciutadans espanyols amb residència a la Comunitat Autònoma de Catalunya, a més que, i estic completament segur, la resta dels espanyols també haurien coses a dir. Una salutació
Suposem que la II GM hagués acabat amb la victòria d'Alemanya. Suposem que França hagués passat a ser una província d'Alemanya. Suposem que te'n vas a viure i treballar a França, pagues els impostos igual que els francesos i reps el mateix menyspreu i menysteniment de part dels alemanys. Oi que el més normal és que et convertissis en independentista francès? Oi que per a això no caldria que et convertissis ni en patriota ni en nacionalista francès? Doncs això.
En el referèndum (que no serà) de la independència convocat pel govern espanyol, votarien tots els espanyols aveïnats en un municipi de Catalunya. El que passa és que fins i tot així, totes les enquestes, d'un any ençà, reflecteixen una majoria cada cop major de favorables a la independència.
Però el referèndum no serà perquè el govern espanyol, després de 50 anys de terrorisme etarra encara no ha sigut capaç de solucionar-lo, ni tan sols ara que ETA afirma i sembla disposada a pactar la pau sense posar damunt la taula la independència d'Euskadi. O sigui, ETA s'ha convertit en un problema, com va dir el Gonzàlez, d'ordre públic.
Ara imagineu-vos quan pot trigar a solucionar, en positiu o en negatiu, la independència de Catalunya.
No ens ho pensem tant i anem a lo pràctic i immediat. Penso que Oriol Junqueras l'encerta quan diu que a la independència s'hi va guanyant i no s'hi va perdent. L'espoli que estem patint ens fa útils a Espanya i a nosaltres ens fa cada dia més pobres i més dependents. Tant costa posar-nos d'acord i deixar de pagar? Si no ho fem aviat, arribarà un dia que no podrem pagar més, i llavors podrem agafar el farcellet i anar-nos-en a treballar a Alemanya.
Els senyors Juan Sabadell i Ernest Martínez (Potser UN sol senyor?) representen la mateixa cara de la mateixa moneda : Els espanyols amnen , els espanyols decideixen , els espanyols son els amos. Doncs mirin , a mi votar el Estatuto de la Comunidad Autónoma de Madrid o de Melilla , o de Castilla (León o la Mancha, tant si val) , ni em faria il·lusió ni s'ha m'hi ha perdut res per aquelles contrades. Que facin el que els roti , però amb la seva cultura , la seva llengua i els seus cales... ai no, que els calés els hem de posar els catalans, vet a qui el lligam que ens manté units (espoliats) amb l'estat espanyol ...
Srta. Borràs. En el seu article reclama polítics que vulguin entrar a la història, fent una aportació significativa a Catalunya, la independència. Entre els que hi ha i pel que observo, els falten nassos per tirar pel dret. S'omplen la boca del espoli a que ens sotmet Espanya. Espoliar és robar. Robar és un delicte i qui el practica un delinquent.Perquè callen.
hi ha una variete nova que es l'independentis me nacionalista no independentista ministrable per qualsevol ministeri panyó ( lo que calgui) i aguanta m'entres cobro! nooo, no parlo del CIU ni de Duran, de cap manera .. !!!!!
"Pues votarían todos los catalanes, que no son otros que aquellos ciudadanos españoles con residencia en la Comunidad Autónoma de Cataluña, además de que , y estoy completamente seguro, el resto de los españoles también tendrían cosas que decir."
dissabtell.....
sabadell això passa per que gent com tu te dret a votar ,simplement per que estem sotmesos i oprimits per els teus paisans castellans per la força,si no series un estranger que es el que realment ets, aniràs a votar a casa teva, tal i com fan els teus col·legues espanyols residents a Alemanya que no mes voten a las municipals i van que es maten..ara vota gent com tu, que no estimeu Catalunya i ni voleu als catalans per res mes que per espolians, exterminar la cultura i assimilar la terra tal i com veniu fent des-de fa tres-cents anys, hem d'aguantar las impertinències, els insults, la falta de respecta i la pocavergonya de gentussa com tu que te la barra de sortir per aquí escriuen amb l'idioma del imperi...
Sisquet, estic d'acord amb tu. Que nomes votin els que vagin a votar SI per l'independencia, la resta millor a camps d'extermini.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.