Il·lusions independentistes

Algú, no sé qui, però algú amb saviesa i autoritat moral, ens hauria de dibuixar amb tot el realisme quina mena de país tindrem el dia proper o llunyà en què Catalunya serà independent. Ho dic perquè en el compàs d'espera observo que hi ha gent que es fa unes il·lusions que no poden portar res de bo o ens portaran a aquella cançó de sempre, la cançó que diu no era això, companys, no era això, i que l'última vegada que la vam sentir va ser durant la transició democràtica.

Segons la imatge que ens en fem, la Catalunya de quan serem independents serà republicana i laica; tindrà el consens de tothom, vull dir que res de tensions socials internes, i estarà governada per uns polítics savis i entenimentats com ho som els catalans i els nostres polítics en particular. Espanya no ens passarà factura pels “serveis prestats” durant tres-cents anys, i si la presenta, nosaltres no obrirem la bossa perquè com que tenim la raó exhibirem uns altres números que la faran callar. França, amb la Catalunya Nord allà al sud, no dirà res; el Vaticà, amb tota la seva influència, no ens farà la guitza com ens l'ha feta des d'abans que el rei En Pere morís a Muret; la Unió Europea que tanta feina té a lligar curt vint-i-cinc estats, trobarà que ja no li ve d'aquí i n'acceptarà un altre; el president Obama vindrà a passejar-se per la Rambla de la capital del nou estat com ja havia fet de jove; l'economia anirà a tot drap; la pervivència del català estarà garantida sense mesures de protecció, etcètera, etcètera.

A veure: jo no vull posar aigua al vi a una esperança que també és la meva. Només voldria evitar que a base de pintar àngels del cel la frustració actual per no ser independents fos menor que la de ser-ne.

També és veritat que tots els moviments transformadors i revolucionaris han tingut aquest component naïf i candorós, i que sense el combustible de les il·lusions no s'arriba a la terra promesa i no es deixa enrere la de la submissió. Un dia algú va preguntar al comediògraf, periodista i tertulià de l'Ateneu Albert Llanas: “Vostè que és tan intel·ligent creu en l'altra vida?” Llanas va respondre: “Doncs en quina vol que cregui, en aquesta?”