Castellà en la intimitat

Va sortir en Gerard Quintana al programa El convidat de TV3 parlant en castellà amb les filles, i alguns seguidors del cantant, com és natural, van quedar decebuts. Dic que és natural perquè ho és, si tenim en compte que aquests seguidors consideren Quintana un referent del nacionalisme català que ells practiquen. Doncs bé, això que és natural i comprensible ha estat titllat d'intolerant tant per part d'opinadors nacionalistes com pels que no sent-ho de cap manera han aprofitat per dir que si una hipotètica Catalunya independent ha d'estar habitada per intransigents com els decebuts d'en Quintana, no comptem amb ells a l'hora de lluitar per la sobirania. És bo saber que hi podíem comptar, com és una pena que els hàgim perdut per un programa de televisió.

Els que han deixat els decebuts com un drap brut diuen que a casa i en la intimitat tothom pot fer el que vulgui. Sí, és clar, només que la gràcia del programa de què parlem és entrar a la intimitat de les cases. Per tant, així que l'amfitrió obre la porta al convidat, o sigui a l'hàbil Albert Om, s'exposa a veure comentada i jutjada la casa i la intimitat per sagrades que siguin. Afigurem-nos que la monja Teresa Forcades hagués celebrat misses negres a la cel·la o que el científic Eduard Punset es dediqués a l'alquímia al garatge de casa seva. Hauríem callat tots com morts per mor de la intimitat? Jo encara no m'he refet del dia que vaig veure que Joan Miró seia a casa seva en un tresillo i que Tàpies, el de Núvol i cadira i els matalassos crucificats, va descartar que Le Corbusier li construís la casa, la llar, la intimitat, per por que li fes “una cosa rara”.

Després de Quintana, el convidat ha estat el ginecòleg Santiago Dexeus. També parla en castellà amb els fills. D'aquests en sabíem la existència. Santiago Rusiñol ja els va retratar als anys deu del segle passat en el sainet Gente bien. Va fer malament, Rusiñol, ficant-se en la intimitat dels catalans que parlen castellà perquè fa fer fi? Entre aquests i els que hi parlen perquè fa hippy i obert de mires i encara troben defensors que no ens pensàvem, jo em manifesto i dic que estem ben atrapats.