"Les vergonyes s'han de tapar", per què?, per què no es vegi que la realitat no és homogènia com es pretén vendre-la? El programa de l'Albert Om, concretament el del Gerard Quintana, ha obert un debat incòmode per a aquells catalans que no accepten la diversitat de la seva societat. El que proposa l'articulista, d'amagar la realitat, no és una actitud pas massa ètica, que diguem.

Bon dia barcelona...

Segons l'article del Druida o del director espiritual d'aquesta secció, el bilingüisme no sembla ser una riquesa cultural, és un pecat, una infracció, un insult i una vergonya que la televisió pública ha d'amagar i censurar –feixisme primari? -. Ens bramen que el Castellà és la llengua de les serventes , la llengua dels miserables – Amén! - però els seus clams s'esfondren quan veuen que els quals viuen a Sarrià-Sant Gervasi practiquen el bilingüisme en la intimitat – Quina infamia! -. Quan Espanya no siga Espanya, quan siga una explosió de petites nacions, què faran amb el bilingüisme? Prohibir-lo? Exterminar-lo? Marcar amb una creu roja els quals vulguen preservar la riquesa del bilingüisme?. Bon dia senyor feixisme! Si un dia València es converteix en una nació independent, espere que els Valencians sapiem preservar i potenciar el tresor lingüístic de les nostres llengües.

Salutacions... :-)/

Molt bé Mr Sanchis,s'han d'amagar les realitats incòmodes que no agraden... collonut ! Espero que mai vingui a casa meva per que poder no li agradarà sentir en quina llengua parlo ! la mare del tano .. quins personatges tenim en aquest país petit ! Com diu la Teresa Tremor no es massa ètic amagar la realitat que no agrada !

Censura prèvia? NO, GRÀCIES !

Teresa Tremor (Barcelona) 9:29

El teu comentari és excel·lent. Ací, l'articulista ens ha donat la patètica fotografia de la seua autentica idiosincràsia. Enhorabona!

Salutacions.

És veritat les coses són així, el que s'ha d'explicar clarament és perquè és així. En el cas del Dr. Deixeus, dons és una història una mica oblidada, de com molts catalans sobretot a Barcelona van canviar de llengua, potser per por o potser perquè "començava a semblar que quedava millor"?, molts que van anar a viure fora de Catalunya encara ho van tenir pitjor, a alguns potser no els va importar?.

El cas d'en Gerard és diferent, sempre ha tingut el suport de catalans que ha pesar de les dificultas, sempre lluitaran pel català allà on sigui, i els costa d'entendre ens sap greu que no ho hagi fet en Gerard, tot i que esclar que és lliure, però el català sempre perilla i l'hem d'estar defensant. Sobre lo de talibans, crec que es va equivocar, que d'aquests n'hi ha de moltes clases i s'han de saber veure.

Per a mi, el que vol dir en Vicent Sanchis en el seu article -i ho diu amb molta ironia- és una metàfora del perill en que corre la nostra llengua. A mi, que l'entenc com una denúncia, m'ha agradat llegir-lo.

Li diuen diversitat quan haurien de dir disglòssia.

Més que tapar res, caldria recomanar a l'amic Om que visités també catalans amb més consciència nacional, amb un sentit de la indentitat més ferm, amb més autoestima i menys complexos. Seria una manera de mostrar referents públics, que bona falta ens fan. Pel que fa a la "diversitat" en podríem parlar molt. Si Catalunya hagués disposat d'un estat propi en comptes d'un estat en contra, la situació de la llengua hagués estat tota una altra. Per tant, no hi ha res de casual, ni de natural, ni d'innocent, ni de positiu en aquesta diversitat. Per mi no és un debat incòmode. Tinc claríssim que el que ha de prevaldre sempre és la llengua pròpia del país, com passa a tots els països del món. O no és el fan el espanyols al seu territori? Els que acceptin com a bona la situació actual -de marginació de la llengua pròpia- estan actuant com a col·laboradors inconscients del genocidi cultural.

Crec que s'ha de veure tot, ha estat convidat per personatges molt nacionalistes, perqué no a casa de pijos de Sarrià que parlen amb castellà, hem de pensar que en l'actualitat inmigrans que no parlen amb català son independentiste s, avui per avui i segons les enquestes tenim de tot.
i es un bon programa per així, no podem pretendre que només ens han d'ensenya una sola cara de la moneda

És una vergonya o és una riquesa, que a Catalunya s'hi parlin dues llengües? Altrament jo creia que la immersió lingüística tenia la funció que els castellans poguessin arribar a fer també seva la llengua catalana, juntament, és clar, amb la seva d'origen i també pròpia d'aquestes terres. Però de l'article dedueixo que estava equivocada i que la funció de la immersió no és altra que la de convertir, com qui abraça una nova religió i fa apostasia d'aquella que professava abandonant-la totalment. La frase "fan servir el castellà a casa amb propis i estranys" delata aquesta intenció. Pregunto a l'articulista: vostè no faria servir el català a "casa seva" i "amb propis" si se n'anés a viure a, per exemple, a Madrid o a qualsevol altre indret? L'abandonaria totalment? Renegaria d'ella portes endins de la seva llar? La resposta cau pel seu propi pes.

I com diu Anna-Mònica, si un dia s'arriba a la independència, la no conversió serà perseguida? Em temo qu

quasi tot el capital Català esta sempre al costat del sol que mes calenta, neda'n i guarden al roba com el CiU ,son demòcrates de tota la vida i dóna'n fills il-lustres com el Vidal Quadres ....son imprescindibles per que espanya pugui continuar oprimint Catalunya, amb ells tan els hi fot, menters puguin xuplar de la mamella...son dels que "con franco viviamos mejor!"

Bon dia peperabotiflera,

donaré una mostra de la meva idiosincràsia de català cansat de ser oprimit per els castellans, bon article Sanchis, però has quedat amb una posició molt vulnerable per part dels demagogs com la Sra. Monica i la Tresina...que veuen riquesa allí ha on jo veig opressió i síndrome d'Estocolm o simplement covardia i falta de dignitat i orgull nacional...maneras de veure las coses...

No sé ara mateix si l'article era escrit sota clau irònica, el que sí que penso és que hi ha grapats de persones interessants, molts de forans, que parlen català amb els seus fills i a dins de casa i a fora i que no ens cal posar a l'aparador a tota aquesta gent que tot i haver nascut als Països Catalans, parlen espanyol.

És normal que en un programa de TV3 de retrats persoals es puga mostrar l'emprenta que va deixar la dictadura del propassat régim franquista a certs sectors de la societat catalana, inclús a aquells que van tindre més èxit o reconeiximent.