A favor de la filosofia i les humanitats
Tenim valors que abans empràvem que ara hem deixat en segon o tercer pla. Només els hauríem de recuperar
La Generalitat de Catalunya prepara un pla nacional de valors. Valors com la tolerància, l'esforç, el respecte, la solidaritat, la convivència, etc. Vivim en una societat fortament individualitzada, i en uns moments de forta crisi com la que estem passant a nivell mundial, cal accentuar que la millor manera de sortir-ne no és precisament anar cadascú pel seu compte. Un bon lloc per començar a fer comprendre això és precisament l'escola. Cal fomentar aquests valors en les relacions entre els alumnes i els professors i entre els mateixos alumnes i els mateixos professors. Estem en una societat molt tecnificada i, precisament, tanta tecnificació ens ha fet deixar de banda la humanització.
Estem vivint una crisi econòmica, però també una crisi de valors. Millor dit, tenim valors que abans empràvem que actualment hem deixat en segon o tercer pla. Però encara hi són. Només els hauríem de recuperar. Parlem de la seva recuperació, de la seva transmissió a la joventut actual. Però davant el que està passant en el món, sovint no sabem com fer-ho. Esdeveniments com la fam a la Banya d'Àfrica, com les multituds de gent que són refugiats, com les revoltes propiciades pels dictadors de diversos països del món, com el gran nombre de morts que aquestes revoltes han provocat, etc., tots ells són fets que no són precisament exemples dels valors que volem tornar a promocionar. Però precisament aquests esdeveniments, la seva explicació a les aules, la seva comprensió per part dels nostres joves, ens poden ajudar, i molt, a fer veure que els valors que volem recuperar són essencials per a la societat actual i futura. Tal com diu el professor de filosofia Josep Muñoz Redón, “la filosofia és un candorós trajecte des de la perplexitat al desconcert”. Perplexos, desconcertats, desencisats sovint, restem davant dels esdeveniments que maltracten els nostres semblants i, també, per què no, a nosaltres mateixos. La filosofia és un camí, és el camí que cadascun de nosaltres pot recórrer des de la ignorància fins a la saviesa. La filosofia no és l'art de trobar bones respostes, sinó l'art de formular bones preguntes. La filosofia i, en general, les humanitats són camins que ens han d'ajudar a la comprensió de tot el que està succeint avui en dia en el nostre món. Calen, doncs, més humanitats per a una societat més humana.
El nostre sistema educatiu té fortaleses, també té mancances que caldria reparar. Però la millor fortalesa del nostre sistema educatiu són les persones: els/les alumnes, els/les mestres i els professors i professores. Però per aconseguir el màxim rendiment d'aquestes fortaleses cal dur a terme una recerca i un aprofundiment més clar dels valors que s'han menystingut darrerament. Això, és clar, ho aconseguirem amb una major potenciació de la filosofia i les humanitats, sense desmerèixer la resta de companys i companyes de viatge. Lluitem molt pel nostre benestar material, amb avenços científics i tecnològics. Però hem de lluitar contra el bombardeig que pateixen les humanitats, ja que aquest bombardeig també ho és contra el vessant humà de les nostres dones i homes. Potser haurem de malpensar que ja li està bé a segons qui que la gent no pensi?