Deu n'hi do com es posa de nerviós segons qui quan surten enquestes com la del CEO d'aquesta setmana. L'home del sac independentista espanta més a casa nostra que a Espanya.
L'endemà de la publicació de la mostra, hom podia veure amb claredat, un cop més, que al nostre país s'editen diaris catalans i diaris espanyols, amb independència de la llengua emprada. Un rotatiu barceloní relegava la notícia a un segon pla i titulava, naturalment, “Guanya Duran”. Un altre només esmentava el creixement del sobiranisme però sense publicar cap gràfic sobre el tema, i se centrava en els resultats electorals dels partits el 20-N. Fins i tot una emissora de ràdio privada catalana va recórrer al desprestigi per restar valor a la mostra, titllant el CEO de “pintoresc” i posant en dubte la seva seriositat.
Duran i Lleida va manifestar-se contrari a la independència perquè és un tema que divideix la societat en dues parts. El seu argument, però, es pot aplicar igualment a la dependència d'Espanya. Des del PP, transparents com sempre, directament van reclamar matar el missatger: “que es tanqui el CEO!”, clamava el candidat oblidat Fernández Díaz, per constatar després que l'oblit havia estat culpa del seu propi partit.
Els resultats de l'enquesta són els que són, i és sabut en els ambients polítics que el CEO es caracteritza pel fet de no “cuinar” els seus treballs, precisament per curar-se en salut. De l'anàlisi de la mostra pel que fa a l'independentisme se'n poden extreure dues conclusions importants:
La primera, que en un eventual referèndum, l'opció independentista guanyaria amb solvència. Si traslladem les dades del CEO a un escenari electoral, comptant-hi abstencions i vots en blanc, hom pot estimar una participació propera al 70 per cent i un resultat a favor de la secessió per sobre del 60 per cent. Molt superior al que la comunitat internacional va demanar en el cas de Montenegro.
La segona conclusió hauria de fer rumiar els nostres líders polítics. Llegint l'enquesta del CEO és clar que el sobiranisme és transversal i majoritari a Catalunya. El problema és que els partits –cap d'ells– no aconsegueixen canalitzar aquest moviment. Si no hi posen remei, els ciutadans trobaran altres camins per fer realitat els seus anhels. Mans a l'obra.
Comentaris
Sí, sí, mans a l'obra. T'ha sortit una traducció molt neta. Potser que anem per feina...pel que fa a la llengua.
Sr. Capdevila, em sembla que a) Per a "cuinar" l'enquesta del CEO pel que fa als resultats d'un referendum d'independencia no es pot partir d'un "escenari electoral" sino d'un escenari de referendums. I no es facil ni per a una empresa especialitzada ja que mai s'ha fet un referendum ni remotament similar a canviar l'status quo.
b) Els minims "demanats" a Montenegro per la Unio Europea van consensuar-se amb les parts implicades. Al crear-se l'Estat de Serbia i Montenegro, ambdos acordaren la possibilitat de celebrar un referendum de separacio, pero no van establir els termes concrets (participacio i percentatge d'aprovacio). Arribada l'hora, no es posaven d'acord i van demanar la mediacio de la UE per a consensuar-los. Dit aixo, en el cas d'un referendum a Catalunya, si els termes els hagues de decidir la UE provablement serien molt mes durs que en el cas de Montenegro, perque Espanya es un pais consolidat des de fa segles i l'Estat de Serbia i Montenegro encara no tenia ni tres anys. I aixo sense comptar amb d'altres circumstancies determinants (estabilitat de la zona, per exemple).
Crec que entre tots fem un embolic estadistic considerable. No tinc ni idea de si guanyariem o no, però la TENDÈNCIA és francament favorable. I això és important //*//
Jo crec que no hi ha d'haver cap partit que canalitzi res de la independència.
A les eleccions legislatives, es vota el legislatiu, tant si és estatal com si és autonòmic. A les municipals, un ajuntament i a les europees, un europarlament. Per tant, la gent vota qui millor pot legislar i administrar, per votació indirecta de l'executiu.
Si volem votar sobre la independència, doncs un referèndum. Si volem votar uns partits perquè governin durant quatre anys, doncs celebrem unes eleccions. Barrejar no és mai aconsellable.
Per cert, l'estirabotada de Cal Godó sembla que ha sigut sonada, no? Entre les declaracions de l'Antich (crec) i aquesta ara de RAC1 (que no sabia), deunidoret com està el senyor comte.
Toluges,hasta els cognom es botifler! treballa's per L'enemic meu! si esperem que Espanya consensuí independència de Catalunya abans seràs tu independentista,no enganyes a ningú, lo teu els la demagògia il-lustrada i subtil! el que els catalans patriotes volem es la independència per el be de Catalunya i dels Catalans que al pas que anem i amb gent del teu calibre espanyolista , estam perduts...pero no sense cantar las veritats del barquer ...
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.