Una societat avança quan té capacitat per superar les seves pors. Actualment són quatre les principals grans pors que ens afecten. La por a la llibertat, a la raó i el pensament, a una societat complexa i finalment a l'esforç. La superació d'aquestes pors, totes elles interrelacionades, és la condició necessària per començar a ser realment humans. Per superar la por a la llibertat, cal reconèixer en primer lloc l'estreta relació existent entre el saber més i el creixement de la llibertat. El veritable problema d'aquesta qüestió és, però, el victimisme, la fórmula fàcil de donar la culpa als altres de tot el que ens passa. La llibertat dels éssers humans, tot i ser potencialment absoluta, representa una gran fita històrica que cal a poc a poc anar conquerint, i pertoca a cada generació fer els passos necessaris històrics per fer-la possible.

La por a la raó i al pensament suposa una renúncia a la condició humana que ens diferencia de l'espècie animal. L'actual societat, mitjançant l'individualisme, la banalitat  i el consumisme convulsiu, ha domesticat els ciutadans perquè no pensin, precisament en el fet real que existeixen especuladors financers que els exploten.

La por a una societat complexa intenta evitar el reconeixement evident que en la nova societat del coneixement, la solució dels problemes no és fàcil. Per solucionar problemes reals existeixen moltes facetes que cal tenir en compte, qüestió que és difícil  d'acceptar.

Finalment, cal parlar de la por a l'esforç que és imprescindible per superar les altres tres pors. Sense el valor de l'esforç no és possible fer res important. Per saber més, per pensar, per afrontar la complexitat, cal esforçar-se, rebutjant en tot moment la llei del mínim esforç. Llei que ha fet possible l'actual societat desencisada i desconcertada, que ha perdut la brúixola de navegar, deixant que el seu rumb sigui dirigit per uns quants espavilats que, per omplir les seves butxaques, no tenen cap tipus d'escrúpols a provocar crisis econòmiques que posen en evidència la dita de que: a mercats esvalotats, de l'embolic se'n treu profit.

Cal, però, ser optimistes. Els éssers humans sempre han superat pors ancestrals, tot i que una d'elles sempre els ha acompanyat, la por al desconegut, que possiblement  sigui la gran por que impedeix superar les quatre grans pors esmentades. Avui és més que evident que l'actual sistema capitalista no serveix per solucionar els problemes reals de la nostra societat.

a L'home d'avui, que viu alienat per aquest sistema, li fa por endinsar-se en nous camins desconeguts, oblidant que la història de la societat és la història de l'home que busca aconseguir el domini de si mateix i de la natura mitjançant el treball creatiu.

Aquest nou camí s'inicia assumint el repte de guanyar, cada dia, espais de llibertat, sabent cada vegada més del nostre entorn i dels nous avenços científics. Fent servir el cervell, el nostre òrgan humà més perfecte, per pensar, per comprendre la complexitat de la nostra societat i, finalment, per assumir l'esforç de transformar-la, qüestió gens fàcil, sinó considerablement complicada. Cal recordar que l'actual sistema capitalista va necessitar, per arribar on és, l'aportació humana de moltes generacions.

Avui en dia les coses poden anar molt més ràpidament, però cal començar transformant inicialment els entorns més propers: els dels nostres municipis, entenent la vida com a un joc creatiu en què les normes son les de l'encert-error.