A l'atonia habitual de la reflexió política s'hi afegeix durant les campanyes electorals la reducció en el nombre i la simplificació en l'exposició de les qüestions que s'arriben a plantejar. Aquest cop, agreujat tot per l'omnipresència temàtica d'algunes de les manifestacions de la crisi: atur, deute, dèficit públic, retallades en la despesa pública... D'altres manifestacions, causants o resultants de la crisi, continuen absents de la politiqueria electoral i de gran part dels mitjans de comunicació.
El canvi és el miratge obligat i els que més en parlen, i ja es veuen com a guanyadors, l'entenen en el sentit de reduir la inversió social per afavorir les privatitzacions, refer la bombolla immobiliària per reproduir el cicle especulatiu, rebaixar salaris per baix i impostos per dalt per guanyar competitivitat. Res de nou, repeteix un model caducat. Cap canvi no paga la pena si no apunta a una profunda transformació qualitativa de l'economia que connecti amb una revisió de la globalització actual. Això que ja és objecte de reflexió i d'incipient debat polític en altres àmbits europeus, aquí muts. Desespera l'anacronisme del discurs de molts dels dirigents del país.
La tan exaltada globalització ha aportat –és cert– avantatges, sobretot en el domini de la circulació de persones i productes, de la comunicació i de la constitució d'un esbós d'opinió pública mundial (el 15-O en seria un exemple); ha fet així el món més petit, no menys complex ni desigual. Potser l'aportació més positiva hagi estat una percepció més nítida del fet que constituïm una sola humanitat i també que Europa s'ha empetitit i políticament encongit. Però, alhora, la globalització ens fa pagar als europeus el cost de la desigualtat mundial. La globalització ha generat imperatius que ens dominen i que destrueixen el nostre mode de vida. Assistim a una beata adoració de la globalització, bo i ignorant que la crisi financera i econòmica és una conseqüència nefasta d'aquesta.
Ara la referència és el treballador xinès que cobra menys de 100 euros al mes; l'enginyer indi, l'investigador de qualsevol país emergent o el metge sud-americà que a casa seva no passen de 500 euros al mes i que emigrats a Europa es conformen amb la meitat del nivell de vida dels col·legues europeus; l'executiu sud-coreà amb la disciplina d'un autòmat i l'horari d'un monjo; el camperol peruà que treballa de sol a sol... Amb ells han de competir els treballadors, tècnics i titulats europeus. Els nostres mileuristes han estat de sort: el futur immediat encara serà més negre, els empenyerà per sota dels 1.000 euros. En el marc de la globalització liberal els països emergents han practicat un brutal dúmping social i ecològic, que el capital i les empreses multinacionals o simplement nacionals, que no tenen manies ni pàtria, aprofiten per deslocalitzar, cosa que ha provocat directament un terç de l'atur europeu en la darrera dècada.
S'imposa un proteccionisme de nou encuny per defensar els europeus. La UE és l'única regió del món que està oberta de bat a bat a la globalització. No es tracta de tancar fronteres, sinó d'exigir als estats i a les empreses que comercien amb la UE que respectin similars normes laborals i socials que les exigides a la UE. I d'introduir en l'escandall dels productes importats el cost del quilòmetre de transport i el de les unitats de CO2 de més que s'emetin en origen. Guanyaríem immediatament competitivitat real i reposaríem llocs de treball a casa nostra.
Comentaris
mira per on! un que las canta clares! felicitats Sr.Garcia !!! sr. Rossell com ho veu vostè tot aixo? sapigueu que desprès els productes que vostès fabrica'n els tindran que vendre als que no poden pagar-los per que vostè i altres com vostè s'han encarregat de portar a la misse-ria de tornada desprès d'uns anyets de respir...felicitats també a vostè i els seus companys per l'èxit assolit que ens tornara a nivells dels anys 60's i podrem estar contents
O siga, que els països emergents es mantinguen pobres perquè nosaltres europeus puguem mantenir el nostre nivell de vida sense fer un brot. Els que ara cobren 100 o 500 euros al mes vénen de més avall, senyor Garcia-Petit! ¿I vostè gosa escriure en el mateix article que "costituïm una sola humanitat"?
Absolutament d'acord!. És evident que no té cap sentit que un fabricant de "pitorros" de boina daurats del Vallès, sotmès a un munt de normatives socials, fiscals, ecològiques etc hagi de competir sense cap compensació amb el fabricant d'uns "pitorros" de boina fets per ma d'obra infantil i semi-esclava, que contamina el que vol i assassina qui li porta la contraria.
Per altra banda, tampoc és de rebut que la llet subvencionada de la vella Europa faci matar les vaques del Senegal i porti la fam al pagès centro-americà, perquè França subvenciona la seva producció agrícola.
Potser cal posar aranzels als "pitorros" de boina xinesos, d'acord, però si volem un món millor haurem de començar, també, a vendre el que produeixen les nostres terres sense unes subvencions impresentables que paguem entre tots i tendeixen a mantenir la fam dels qui treballen per sobreviure.
Veure la meitat del problema és una forma fàcil de fer demagògia barata.
Jaume, si la tria són ells o nosaltres, no dubtis que si aquest és l'escenari, ens tancarem i hi haurà proteccionisme. Qui es creu que els drets laborals s'han aconseguit per generació espontània del liberalisme és que no sap gaire d'història, ha costa molta suor i molt conflicte regular el capitalisme. Finalment, és un equilibri de compromís que va acabar generant una classe mitjana i una estabilitat raonables. Ara es planteja un escenari de darwinisme absolut, si és així, s'hauria de desregular la producció a Europa i permetre que produïm productes contaminants, nocius, insegurs, no fiables i a més fer-ho amb mà immigrada sense cap mena de regulació ni protecció laboral. I instituïr un règim com el de la Xina, inculcar els valors de Corea i esperar que la nostra competitivitat arrassi. La fe liberal d'alguns és papanatisme religiós.
La globalització és un fet tal com ho va ser la industrialitzac ió. Estic plenament d'acord en que s'haurien de prendre mesures, però, quines?
Practicament tott el que portem, o tenim a casa deu estar fabricat a la Xina. Esem disposats a renunciar-hi? Acceptaria pagar pel seu ordenador un preu cinc vegades superior? Coincideixo en que és una indecencia i un abus que una noieta cobri un sou de misèria i visqui a dins d'un barracó. Canviarà la situació?
Ben segur que d'aquí uns anys els centres de producció i els centres de gestió estaran més a prop que ara. Progressivament potser la dinàmica serà més la d'aprofitar i recuperar, que la de llençar les coses perquè repara-les és massa car. Surt més bé comprar-ho de nou diem ara.No pensem prou que els recursos no són infinits.
Cal un planteig socialitzador de l'economia i la forma de pensar, dubto però que sense deixem de ser industrials i globals
Cal un planteig socialitzador de l'economia i la forma de pensar, dubto però que deixem de ser industrials i globals.
Ben segur que d'aquí uns anys els centres de producció i els centres de gestió estaran més a prop que ara. Progressivament potser la dinàmica serà més la d'aprofitar i recuperar, que la de llençar les coses perquè repara-les és massa car. Surt més bé comprar-ho de nou diem ara.No pensem prou que els recursos no són infinits.
Pràcticament tot el que portem, o tenim a casa deu estar fabricat a la Xina. Estem disposats a renunciar-hi? Acceptaria pagar pel seu ordenador un preu cinc vegades superior? Coincideixo en que és una indecència i un abús que una noieta cobri un sou de misèria i visqui a dins d'un barracó. Canviarà la situació?
La globalització és un fet tal com ho va ser la industrialitzac ió. Estic plenament d'acord en que s'haurien de prendre mesures, però, quines?
La globalització és un fet tal com ho va ser la industrialitzac ió. Estic plenament d'acord en que s'haurien de prendre mesures, però, quines? Pràcticament tot el que portem, o tenim a casa deu estar fabricat a la Xina. Estem disposats a renunciar-hi? Acceptaria pagar pel seu ordenador un preu cinc vegades superior? Coincideixo que és una indecència i un abús que una noieta cobri un sou de misèria i visqui a dins d'un barracó. Canviarà la situació?
Ben segur que d'aquí uns anys els centres de producció i els centres de gestió estaran més a prop que ara. Progressivament potser la dinàmica serà més la d'aprofitar i recuperar, que la de llençar les coses perquè repara-les és massa car. Surt més bé comprar-ho de nou diem ara.No pensem prou que els recursos no són infinits.
Cal un planteig socialitzador de l'economia i la forma de pensar, dubto però, que deixem de ser industrials i globals.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.