San Agustín a la ciutat de Déu

És la segona vegada que sento dir al periodista Rafael Nadal que el també periodista Arturo San Agustín és el millor escriptor català en llengua castellana. L'ultima, en la presentació del llibre Un perro verde entre los jóvenes del Papa que San Agustín acaba de publicar. Jo no podria dir si és el millor escriptor català en llengua castellana perquè no hi entenc i perquè no me'ls he llegit tots ni els ho he llegit tot, però sí que dic Arturo San Agustín és un escriptor i un periodista de primera. En el mateix acte de presentació, amb el cardenal primat Jaume Pujol, que és Opus, a primera fila, i alguns montserratins, el jesuïta Josep M. Benítez va afirmar que San Agustín, que té orígens aragonesos, usa un estil deutor de Goya i Buñuel. A mi em fa l'efecte que està tocat per Rafael Azcona, Sánchez Ferlosio i Camilo José Cela, el Cela bo, el de La colmena, per no remuntar-nos al tremendisme de cops de bastó i cocodrils que arrenca de Valle Inclán. El llibre de San Agustín és una crònica vivíssima i molt poblada de fets i gent sobre la visita que el papa Benet XVI va fer l'agost a Madrid amb motiu de les Jornades Mundials de la Joventut. Sense que ningú no li ho encarregui, guiant-se només per l'instint de qui sap on la notícia fa xup-xup, San Agustín va agafar aquells dies la motxilla de pelegrí i es va barrejar amb la joventut catòlica vinguda de tot el món que va anar a aclamar el Papa i donar testimoni de la seva fe. Mentre altres periodistes ens vam quedar aquí amb aire displicent i escèptic, com sempre fem quan de coses de l'Església catòlica es tracta, San Agustín hi va, observa i prova d'entendre. I aquells joves que de lluny semblaven uns fleumes resulten ser uns joves saníssims i vitals que escampen alegria en aquest món de llàgrimes i rondinaires. I aquells anticlericals i ateus que els van voler fer la guitza, queden com un drap brut. Potser massa? Massa sans i sants els uns i massa dimonis els altres? Ah, però és que San Agustín és un bel·ligerant de cara o creu, de tot o res. Diu Rafael Nadal, també, que amb qui més s'ha discutit i no ha estat d'acord és amb el seu amic San Agustín. Això és un amic, això és un periodista que fa pensar, provoca i no deixa res per verd, perro verde.