Opinió

LA GALERIA

L'aeroport en qüestió

A veure si les negociacions entre la Generalitat i Ryanair arriben, finalment, a bon aeroport. Amb el permís d'Aena, és clar

Les darreres peripècies politicoeconòmiques que han tingut lloc amb l'aeroport Girona-Costa Brava com a objecte i subjecte, m'han transportat a la ja llunyana dècada dels anys 60 del segle XX. Justament el dissabte dia 1 d'abril del 1967 va tenir lloc a Vilobí d'Onyar la posada en marxa d'aquest aeròdrom. L'endemà, el diari Los Sitios titulava així l'esdeveniment en la seva portada “Solemne bendició e inauguración del aeropuerto Gerona-Costa Brava”. En efecte, el bisbe Jubany va beneir les instal·lacions, i el ministre de l'Aire (en aquella època cada exèrcit, Terra, Mar i Aire, depenia del corresponent ministeri), a més de presidir els actes, va rebre la medalla d'or de la província i una placa de gratitud de l'Ajuntament de Girona. Va ser tota una cerimònia franquista, en què no hi podia faltar la presència d'avions militars fent maniobres d'exhibició. Qui això signa hi era, a l'aeroport, amb la càmera fotogràfica penjada al coll (si no recordo malament, una Yashica Mat 6x6, la rèplica japonesa barata, però molt bona, de la mítica Rolleiflex alemanya). Em vaig passar el matí retratant-ho tot, la torre de control, els aparells i els seus pilots a terra i en l'aire, les pistes, el públic que hi assistia... Excepte els actes oficials, que d'això ja se n'ocupava l'infatigable Narcís Sans. Potser ni a Londres, quan es va inaugurar l'aeroport de Heathrow, hi va haver tanta pompa, tanta solemnitat.

Més endavant, quan la cosa ja rutllava, vaig utilitzar més d'un cop el Girona-Costa per anar i venir de Madrid. El serveis de la línia els cobrien uns Fokker amb dos motors d'hèlix Rolls Royce, cosa que els donava, al meu parer, un altíssim grau de confiança. Fins i tot hi va haver un accident, quan un avió va sortir de la pista i es va ficar dins d'un bosc (llavors jo era a Madrid, i un company de feina sorneguer em va ensenyar la notícia i em va preguntar, sabedor que jo era gironí, a quin tanoca se li havia acudit construir un aeroport al costat d'un bosc. La meva resposta no podia ser més clara: “Al Ministeri de l'Aire”). Finalment, amb la proliferació de vols xàrter i la incorporació de Ryanair, el Girona-Costa Brava era un bé de Déu d'arribades i sortides, bé de Déu que aquests darrers temps sembla que s'ha deteriorat bastant. A veure si les negociacions entre la Generalitat i Ryanair arriben, finalment, a bon aeroport. Amb el permís d'Aena, és clar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.