Després de l'habitual pallissa que hem de suportar els soferts electors al llarg de les campanyes electorals, avui podem gaudir del que s'anomena jornada de reflexió. Reflexionem, doncs.

La pressió mediàtica natural que acompanya qualsevol contesa electoral, ens fa pensar que tota la nostra vida depèn del resultat d'aquesta elecció i del sistema polític i econòmic que els governa. És cert, en gran mesura, que el nostre marge de maniobra individual i col·lectiu és més o menys ampli en funció de l'acció dels governants i els polítics. És cert que el compromís cívic de dipositar el vot a l'urna és un component bàsic de la democràcia que no es pot negligir de cap de les maneres. Votar és una obligació moral.

Demà orientarem la direcció que prendran els assumptes públics amb el nostre vot. La nostra decisió influirà en les nostres vides individuals, en la nostra família, i en el futur del nostre poble com a país.

Com a país, estem transitant a una velocitat més que acceptable cap a la plenitud nacional. Molts no se n'adonen, com els passatgers d'un tren que estan asseguts i quiets, però no adverteixen que el comboi avança.

Demà exercirem el dret a decidir. En un sentit o en un altre. El vot és també un acte d'autodeterminació.

El parany, però, és creure el missatge subliminar que la classe política de vegades ens vol colar: que la participació democràtica dels ciutadans es limita a votar cada quatre anys. No és cert. La democràcia no és només un sistema polític de representació, és també un estil de vida en comunitat que implica l'exercici quotidià del dret a decidir. Un diputat m'explicava amb tristor que durant els quatre anys del seu mandat, només en dues oportunitats un ciutadà se li havia adreçat per demanar-li explicacions de la seva feina.

Decidim quan votem, però tenim el dret i l'obligació cívica de controlar els nostres representants i demanar-los resultats. No podem deixar aquest control en mans dels organismes que el mateix sistema ha creat o dels mitjans de comunicació, que cada cop són menys independents i menys inquisitius.

Tant de bo els parlamentaris es veiessin obligats a “obrir la consulta” periòdicament per atendre les queixes directes del ciutadans, com al Regne Unit. Exigim-los-ho a partir de dilluns!