La guerra de TV3

Les dades fredes diuen que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que tenia subscrit amb el govern un contracte programa de 300 milions d'euros per al 2011, és responsable d'una desviació pressupostària de 21 milions. Que el govern ha anunciat una reducció en el pressupost per a l'any vinent de 40 milions, que suposen el 13,30 per cent del total. Que la directora de TVC, Mònica Terribas, discrepa de la intenció i ha anunciat que haurà de renunciar a comprar els drets del futbol. I, finalment, que l'oposició s'ha dividit a l'hora de les valoracions i que el Sindicat de Periodistes qualifica la decisió d'“ingerència”. El camp fa olor de pólvora i batalla. TV3 és un artefacte important. Un servei públic, en aquest país que patim, tan essencial com l'educació o la sanitat. La pregunta als guerrers vocacionals que esmolen eines és obligada. Es pot fer una televisió i una ràdio públiques, catalanes, de qualitat i amb rigor amb una ajuda governamental anual de 260 milions? Si és que sí, embeinin i no toquin els focus.