Assumptes propis
“Com és que els funcionaris necessiten nou dies l'any per a assumptes propis? Tenen més assumptes propis que jo?”
A mi sempre m'ha fet gràcia, això dels “assumptes propis”. Són aquells dies que els funcionaris tenen reconeguts en el seu conveni i que els permet absentar-se de la feina dient això, que tenen un “assumpte propi” i que avui, o demà, o el dia que decideixin, no podran anar a treballar. I jo em pregunto: per què a l'empresa on jo treballo –i potser a la de vostè– no en tenim, d'“assumptes propis”? Els funcionaris tenen més assumptes propis que vostè i jo? Necessiten nou dies per a afers personals i jo, cap ni un? Ho dic perquè ara el govern ha anunciat que vol retallar aquests dies (i algunes altres mesures que en els temps que corren el nom que em ve al cap és privilegis) i encara es muntarà tot un sidral. Saben per a què serveixen en algun cas els “assumptes propis”? Doncs jo conec mestres que l'“assumpte propi” ha estat anar de vacances als Estats Units en ple curs i metges que han anat a fer escalada aprofitant el bon temps. I saben què ha acabat passant després? Doncs que al mestre aquest que se n'ha anat de vacances a mig curs l'ha hagut de substituir un altre mestre, que resulta que al cap de tres dies també ha agafat la baixa i l'ha hagut de substituir un altre mestre. El substitut del substitut del substitut. Privilegis a banda, l'administració aquella setmana ha pagat els tres sous. S'ho poden creure. Un deu per cent de la plantilla de mestres és de mestres substituts. Vull dir amb això que estic d'acord a eliminar per decret els privilegis dels funcionaris? Potser no. Però a posar-hi ordre sí. Pel que els deia en començar. Que d'assumptes propis jo també en tinc i me'ls combino amb la feina.
