Trameto aquesta missiva amb certa pressa. Suposo que teniu notícia del malestar que s'escampa entre una ciutadania que no rep explicacions clares del que està succeint. Els mots emprats són gairebé desconeguts; els termes s'entortolliguen de tal manera que tan sols alguns experts els comprenen. És clar, però, que anem de mal en pitjor. Temo, estimats Mags, que són ben pocs els qui mouen els fils i se n'aprofiten mentre els altres ens anem tornant cada cop més pobres de diners i esperances.

Reis: Vet aquí les meves peticions agosarades, bo i fent cas d'Iñaki Gabilondo quan diu que, en determinats moments, el prudent és ser ben atrevit. La primera: que es capgirin els caps dels poderosos que decideixen com ha de ser la nostra vida personal i col·lectiva, mentre els ulls capgirats miren directament el rostre de la ciutadania. Que facin, aleshores, el saludable exercici de traslladar fórmules que habitualment usen amb d'altres objectius, als éssers humans. No és difícil, Mags d'Orient. Hi ha precedents de capgirades en la nostra història no tan llunyana. Algunes han estat dràstiques i d'altres, més discretes. Entre aquestes n'hi ha una que ens pot servir d'exemple. Després de diversos excessos i catàstrofes naturals, es va elaborar un Índex d'Impacte Ambiental, que quan es va aplicar sortosament va modificar alguns projectes que haurien castigat més una ja prou malmesa natura. Es tractaria, Mags, de transformar aquest mateix indicador en un Índex d'Impacte Humà (en sigla: INIMHU).

Disposem, en segon lloc, d'un altre instrument recent: les proves d'estrès als bancs, pobrets!… Proves que deuen mesurar la seva solidesa, la capacitat de resistir dignament, a tantes pressions. Us pregaria, Majestats, que via decret llei, modificació d'algun tractat europeu o bé, si cal, canviant la Constitució, fos obligatori, abans de prendre qualsevol decisió d'envergadura, aplicar la prova d'estrès humà, (en sigla: PSH) per avaluar en la seva justa mesura el risc de fallida humana possible, per calibrar els límits de la resistència social a les pressions econòmiques, morals i psicològiques a les quals és sotmesa la ciutadania. Aquesta és tasca complicada, cert. Primer caldria definir què entenem per ciutadania i per ésser humà. I quins són els que resulten ser més humans que els altres. Caldria veure també –amb l'ajut de tantes ciències socials al nostre abast– quines són les necessitats humanes essencials i incloure valoracions qualitatives sobre el paper que la solidaritat, el repartiment dels béns per exemple, han jugat en la construcció d'un món un pèl més just.

Finalment la tercera petició, Reis Mags, és la següent: si malgrat tot no queda més remei que patir les desagradables mesures que els tirans actuals obliguen a aplicar als polítics, desitjaria que elaboréssim tots junts, un pla Renove, un Pla de Renovació Humana (en sigla PREHU) que formulés sistemes de reparació dels danys soferts, fes perdre la por dominant i donés confiança en el poder de l'esforç conjunt, en les noves eines de treball i en formes de convivència més properes.

Reis Mags: us faig aquestes demandes perquè hi ha moltes persones que, o bé s'encongeixen mirant la tele que els diu que, fatalment, no es pot fer res i que tant li fa, i d'altres que estan esperant un “messies” o un expert tècnic de finances que resolgui problemes que són de tots. És a dir, polítics.

Reis d'Orient: em conformo amb una democràcia de rostre humà que busqui i reparteixi els béns de tothom i que ens permeti, a la ciutadania, mirar-nos al mirall cada dia amb una mínima esperança i dignitat.