La CCMA i les indústries culturals a Catalunya
Ara tenim el repte de consolidar el sector de les indústries culturals com un dels vectors de referència d'un nou model econòmic català. I avui l'eix vertebrador de les indústries culturals és la indústria audiovisual
Si haguéssim de destil·lar al màxim la definició de la missió del servei públic audiovisual a Catalunya, en podríem destacar quatre funcions: contribuir a la normalització de l'ús social de la llengua, impulsar la cultura, reforçar els valors cívics i democràtics, i potenciar la indústria. Qualsevol de les tres primeres funcions ja justificaria per si sola l'existència d'uns mitjans audiovisuals públics potents. Però com a estratègia de país, la quarta funció és tan determinant com les tres primeres. I en els pròxims anys encara ho serà més: el context de severa crisi econòmica que patim exigeix fer apostes en aquells àmbits econòmics de més projecció i que més connecten amb la nostra tradició industrial.
Sovint he definit la cultura de les societats industrials com la confluència de tres conceptes: identitat, creativitat i indústria. Conceptes que són la clau de la construcció de la Catalunya moderna. Som un país amb una forta identitat i notables aptituds creatives, que ha sabut desenvolupar una sòlida cultura industrial. Per això mateix, des de les darreries del segle XIX Catalunya ha estat capdavantera en el terreny de les indústries culturals en un sentit ampli. Ara tenim el repte de consolidar aquest sector productiu com un dels vectors de referència d'un nou model econòmic català. I avui l'eix vertebrador de les indústries culturals és la indústria audiovisual.
Faig aquestes consideracions per donar relleu a la voluntat expressada recentment pel secretari general de Presidència, el senyor Francesc Homs, d'avançar ràpidament en la definició del nou contracte programa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El contracte programa és el resultat d'un compromís entre el govern del país i la mateixa CCMA. Acord que té una vigència de quatre anys i que vincula el finançament públic de la corporació a la concreció detallada i avaluable dels objectius que han estat prèviament desenvolupats pel Parlament de Catalunya amb l'elaboració de l'anomenat mandat marc.
La definició del nou contracte programa de la CCMA és un document bàsic per a fer possible la continuïtat del procés de recreació de TV3 i de Catalunya Ràdio. I és, també, la peça clau del necessari pla estratègic de les indústries audiovisuals a Catalunya. La CCMA ha de continuar exercint de locomotora de les indústries culturals a Catalunya, de manera que l'orientació que prengui en els pròxims anys la necessària transformació de la CCMA serà un factor determinant per al futur de tot el sector.
Però en quin sentit i de quina manera la CCMA actua de locomotora de les indústries culturals? Una descripció detallada seria massa extensa, però de forma resumida podem dir que la relació amb el sector privat audiovisual passa per la producció associada, la coproducció i l'adquisició de drets d'antena de projectes audiovisuals. Els recursos dedicats a la producció associada de programes ha passat dels 46 milions d'euros del 2010 als 36,5 d'enguany. Al seu torn, la política de coproducció està emmarcada i regulada per un conveni amb les associacions de productors vigent des del 2006, en virtut del qual aquest any s'hauran invertit uns 16 milions d'euros entre cinema, documentals, animació i llargmetratges per a televisió.
Com és lògic, les propostes segueixen un tràmit que va de la recepció i la verificació formal, a la feina de la Comissió de Valoració, fins a l'autorització de les cartes de compromís per part del Consell de Govern, que és qui, en virtut del que fixa la llei, aprova els contractes. La inversió en coproducció s'acorda entre TV3 i l'empresa de producció. Els preus de dret d'antena vénen establerts per conveni en funció del pressupost i de la inversió del productor català. La complexitat del procés fa que mensualment es faci un seguiment detallat del conveni amb la inversió global per producte i el detall de les produccions contractades i compromeses. Aquesta informació és avaluada per una comissió paritària de seguiment amb les associacions de productores.
L'exigència de transparència autoexigida en tot aquest procés és bàsica. I la definició dels criteris de transparència està emmarcada en el context de la política europea de suport al sector audiovisual que considera que en l'adjudicació de contractes públics per a determinats serveis audiovisuals en l'àmbit de la radiodifusió s'han de tenir en compte consideracions d'importància cultural i social, que fan inadequada l'aplicació de les normes d'adjudicació de contractes del sector públic. Aquesta excepció no limita l'exercici escrupolós de màxima transparència aplicada a la gestió de recursos públics. Transparència que dóna credibilitat al suport objectiu i equilibrat d'una indústria de valor estratègic per a Catalunya.