El CCCB

Tantes C i cap vol dir Catalunya, criticaven els de Convergència quan el CCCB, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, va ser creat pels socialistes de Maragall i companyia en eufòria olímpica. En realitat el CCCB va ser una invenció unipersonal del pensador Josep Ramoneda. Ell el va fer a la seva imatge i semblança, ell el va fer créixer, i amb ell el projecte en bona lògica hauria d'haver finit si la Diputació i l'Ajuntament de Barcelona, governats ara pels convergents, no l'hagués destituït i substituït pel periodista Marçal Sintes.

Vostès ja comencen a estar tips de sentir parlar del CCCB, entre altres coses perquè no saben de què es tracta ni on s'ubica ni per què és de sobte tan important. Jo els ho explicaré. Té el domicili a l'antiga Casa de la Caritat del Raval de Barcelona i es dedica a fer actes que reflexionen sobre la cultura, sobretot la cultura urbana, com la gran exposició dedicada a la Trieste de Magris. Té, per exemple, un apartat de cine que si un dia fa una exposició sobre com són d'interessants els títols de crèdit de les pel·lícules al marge de les pel·lícules, un altre dia descobreix que el director de cine Carl Theodor Dreyer va rebre la influència del pintor, també danès, Mammershøi. Això interessa a algú? A quatre bojos com jo, a les persones que assisteixen els actes que el CCCB ha organitzat fins ara i a molts intel·lectuals del món que han vingut a parlar-hi o tenen notícies de la feta per Ramoneda i el seu equip. Són molta gent? Tot és tan relatiu...

Per què CiU ha enretirat Ramoneda si aquest home amb els anys havia confluït cap a tesis sobiranistes com va demostrar l'altre dia presentant un llibre del líder d'ERC Alfred Bosch? Misteris que CiU i el seus pensadors oficials, molt rabiosos amb Ramoneda, se saben. El cas és que Marçal Sintes no podrà continuar la línia de CCCB per molt que digui, perquè les obres d'encuny personal no es continuen, ni tractant-se de la Sagrada Família. En Sintes afegirà al CCCB una altra C, la de Catalunya, i ens trobarem davant una altra cosa. Per fer una altra cosa més hauria valgut, fins i tot per a la tranquil·litat i salut de Sintes, tancar l'antiga i crear-ne una altra, si tan necessària era.