Cullerada de mel i arsènic

Mariano Rajoy no és un polític aspre. Malgrat una certa sequedat a l'hora d'expressar-se, el pròxim president espanyol no esmussa tant com el seu antecessor en la presidència del partit. Rajoy governarà a partir d'ara sense frens. Podria haver arribat al seu debat d'investidura, amb la majoria absoluta dels escons parlamentaris repintats de blau, carregat d'arrogància i de punys. No ho ha fet així. El líder del PP ha promès que escoltarà gairebé tothom i ha demanat diàleg i complicitats. A l'hora de proposar, però, ha deixat anar un aire de recomposició nacional, de reivindicació de l'Estat unitari. A l'hora de contestar s'ha limitat a apel·lar al compliment estricte de la llei. El problema és que les lleis es canvien, se substitueixen i s'aproven gràcies a les majories absolutes. Com la que ara té el Partit Popular. Mariano Rajoy, sense deixar d'acatar les lleis que ell aprovi, pot pretendre reuniformitzar Espanya. Amb elegància exquisida i bona educació. La primera cullerada de Rajoy ha estat de mel i arsènic.