El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha anunciat un “tancament de caixes”. El tancament equival a l'impagament a l'Estat d'alguns conceptes que afecten els treballadors propis. Això sí i per si de cas, només “temporalment” i –en el cas de les quantitats corresponents a l'IRPF de novembre i desembre– “amb el consentiment previ de Madrid”. Pel que fa a les cotitzacions de la Seguretat Social d'aquest mes, que la Generalitat tampoc no abonarà el 31 de desembre, el pacte és “obert”. És a dir, més que d'un tancament temporal de caixes, tan afectats com som, hauríem de parlar d'un ajornament del deute. I gràcies.
Però, més enllà de la semàntica èpica i enganyosa, hi ha la gravetat de la situació. N'hi ha que creuen que el govern no paga per impressionar, per fer que la situació sembli més dura del que és i doblegar d'aquesta manera la resistència dels treballadors públics, que pateixen una mesura restrictiva rere una altra. I n'hi ha que encara van més enllà i, enfebrats per una malícia càndidament progressista o malèvolament partidista, proclamen que tot forma part d'una gran jugada per posar fi a l'estat del benestar, repartir el pastís públic entre boques afamades privades i cobrar-se'n la comissió corresponent. Criatures! Si el govern no paga, és perquè no pot. Si algú en té cap dubte, hauria de passejar-se anònimament aquests dies pels passadissos del Departament d'Economia i escoltar què diuen els responsables de la gestió de les finances públiques catalanes. Hi ha pànic i hi ha impotència. Hi ha escenes de sofà. Hi ha, això sí, la ironia britànica d'un conseller que no s'ha sentit en cap moment desbordat, però que també pateix la situació des del seu aparent distanciament acadèmic.
El mateix Mas-Colell ha definit aquesta setmana de “xoc devastador” l'impagament dels 759 milions corresponents a la disposició addicional tercera de l'Estatut. Si el govern ajorna la paga de Nadal –que a Celtibèria és un ritual sagrat–, no és perquè vulgui penjar del Facebook els gestos d'ira i impotència dels seus treballadors. Ho fa, senzillament, perquè no té un cèntim. I això el deixa en evidència interna i a la intempèrie política. És el govern de l'Estat ara qui té la clau del raig. Qui decideix si accepta les propostes d'ajornament de quantitats que cada empresa ha de pagar religiosament (com l'IRPF o les cotitzacions de la Seguretat Social) i qui pot imposar a la Generalitat multes i sancions, quan ell incompleix uns compromisos estatutaris que també haurien de ser sagrats. Què és més fort, doncs, la normativa laboral o l'Estatut de Catalunya? El dubte ofèn, cavallers.
Però la situació encara és més greu. No és una qüestió només de “tensions de tresoreria”. El govern encara no parla clar. I no ho fa, sota el foc de l'oposició, en part perquè no vol oferir més blancs als mercats financers internacionals i en part també, tal com li retreia fa poc un columnista de prestigi, perquè l'han votat perquè aguanti i no traspassi als contribuents els seus problemes. El problema és de suspensió de pagaments. De fallida, si es vol ser més contundent. El problema és que la Generalitat no pot fer front als seus compromisos. A la seva despesa corrent. Per molt que retalli i per moltes taxes que imposi.
I tot això per què? És que el govern no fa previsions? És que no sap amb quins ingressos pot comptar i quines despeses ha de satisfer? Aquest és el problema. Els ingressos continuen baixant i, a més, l'Estat incompleix els seus compromisos. Algú s'ha parat a pensar per un moment quin percentatge dels pressupostos representen enguany els més de 2.000 euros que Madrid no ha enviat a Barcelona? Però encara hi ha un darrer element molt més feridor. Les administracions, com les empreses, es financen emetent deute, pagant-lo i renovant-lo, als mercats internacionals. De fa mesos, el govern de Catalunya no pot renovar el seu. Ningú no el vol. El Banc Central Europeu respon pel deute sobirà espanyol, que aquesta setmana ha reduït la prima de risc per sota del 2 per cent. Però el deute sobirà espanyol no avala el deute català i això situa la Generalitat en una posició financera insuportable. Ha de pagar i no pot renovar. Hi ha alts càrrecs del govern d'Artur Mas que comenten a cau d'orella que la qüestió ara és esperar que sigui la Generalitat Valenciana qui peti abans. Com que es tracta d'un govern del PP, potser així Mariano Rajoy reaccionarà i acceptarà avalar aquest deute, que, en el fons, també és espanyol. O no?
El lector escèptic hauria de mirar-se dues partides del projecte de pressupost del 2012, que aquesta setmana ha presentat el govern. La primera es diu Evolució del dèficit i del deute viu. Pel que fa al percentatge del deute sobre el PIB, en cinc anys ha passat del 7,5 al 19,8 per cent! La segona partida es diu Pagaments amb mètodes de finançament diferit per a inversions ja efectuades. És a dir, els pagaments anuals a què ha de fer front la Generalitat per a obres i infraestructures rebudes. L'any 2012 el govern ha d'abonar per aquest concepte 1.481 milions d'euros; el 2013, 1.305 milions; el 2014 –l'any sagrat–, 1.091; el 2015, 1.221... La projecció acaba ací, però els pagaments s'allarguen. I cal sumar-hi els 2.000 milions euros de despeses financeres que caldrà pagar l'any que ve.
Potser totes aquestes xifres cansaran les ànimes de lletres. Però, per resumir-ho, il·lustren, senzillament, la crònica d'una fallida. Ara més que mai l'autogovern català és una entelèquia, que depèn de la magnanimitat de l'Estat. Els déus salvin la pàtria!
Comentaris
Vicent, només n'hi ha un, de Déu, aquell al qual malhauradament els catòlics, als ulls de tants, li han tret tot el prestigi... si els escanyols -i la resta de la humanitat- s'atinguessin als seus manaments no tindríem pas crisi...
La conclusió de tot plegat, que l'articulista no diu, és que només amb la independència serà viable Catalunya i que ja va essent hora que el govern de CiU agafi el toro per les banyes.
A aquesta situació ens ha portat un espoli ininterromput i les polítiques socialistes.
Això demostra que l'estratègia de mantenir-nos dins d'Espanya, regalant-los un 10% del PIB, 20.000 M € anuals, 60 M € diaris, no funciona. Això demostra que, per als catalans, l'Estat de les autonomies s'esmicola, es troba en un cul de sac, perquè no té la base financera pròpia que permeti a la Generalitat funcionar amb normalitat (només el País Basc la té, inclosa Navarra). Allò que regalem i que els espanyols en diuen solidaritat, és allò que ens faltaria per viure amb dignitat. Depèn de nosaltres que hi veiem clar, que sense un Estat propi no hi ha res a fer i ens enfonsarem més i més en la merda espanyola. Depèn de nosaltres ser lliure. Però amb CyU, no ho serem mai, és el nostre dogall que ens lliga a Espanya. Amb qui no ho sé, però amb CyU, representant d'aquest autonomisme i regionalisme covard i mesell, mai ho serem.
Sí, sí, CiU cap aquí, CiU cap allà, que si són mesells, que si són regionalistes, etc... Però, els Independentiste s quans són? El 10% al Parlament i el 8% a les Corts. Dividits i fragmentats, els grups independentiste s de Catalunya refilen com caderneres i no s'anadonen que són granotes a punt d'ofegar-se en el bassal de la seva pròpia incompetència i inutilitat. En fi, com diu Vicent: que els deus salvin la pàtria.
BENET,quanta raó que tens,no ho diu l'articulista i tampoc ho diu la majoria de la gent,i lo mes greu del cas es que tot-hom sabem que la única solució per Catalunya es la independència,però uns no ho diuen per escanyolistes que son,i els altres per manca de "dallonses" CIU n'es un exemple,molt Catalanistes però poc patriotes,patriotes Catalans vull dir,i els altres partits que es diuen Catalanistes,si es que en son tan,perque d'una puta vegada no se posen d'acord entre ells renunciant a posicions individualistes,per anar i treballar tots junts per la llibertat del nostre poble? Oh es que per ells es mes important el càrrec que puguin tindre dins del partit que el be de la nostra Nació?
L'ofensiva espanyola va ara de debò, i crec que no s'aturaran fins desmantellar totalment qualsevol forma de política nacional o lingüística catalana. PSOE i PP, gestors alternatius de l'Espanya eterna i inquisitorial, han arribat a la conclusió que durant la Transició es feren massa concessions, i que l'hora és arribada de posar fi a qualsevol forma de nació catalana i de desmantellar la Generalitat i el seu escàs poder.
I mentrestant, els catalans? Doncs sí, sabem que la independència és l'única solució no solament per sobreviure com a nació, sinó simplement per no morir de gana. Però la independència, malauradament, no forma part del debat polític català. Llevat del meritori SI, els partits tenen altres preferències i afanys, i al nostre Parlament no es planteja mai seriosament la qüestió cabdal. Potser algun dia la independència serà al centre del debat, però això, si mai arriba, pot tardar anys. (cont.)
(cont.) Mentrestant, esperem que, com vol CiU, la política deTransició Nacional servisca per despertar els ciutadans adormits. Però això només serà possible si a) el poble està en tot moment ben informat i b) si el govern té en compte que, quan la legalitat és injusta, és de justícia transgredir la legalitat. Si tot acaba sent una política de genuflexió perpètua i de sí bwana, el poble adormit continuarà adormit i extraviat.
Algun dia el tema de la independència pot arribar a formar part del debat polític a Catalunya. I els partits tindran aquesta prioritat i aquest afany. Ara com ara, no és ni de bon tros així.
Dons a que esperem per a marxar, en comptes d'esperar la magnanimitat d'Espanya? Perque a més de tot plegat, sr Sanchis no heu esmentat l'atracament que ens deixem fer anualment del 8 ó 9 per cent del PIB, cosa del tot insostenible per a qualsevol país. A Alemanya, la solidaritat entre lands, està legislada en un màxim d'un 4%, i a EEUU o Austràlia , en un 2%. Cal que tothom en sigui conscient i actuem amb responsabilitat. El Cercle Català de Negocis, té fets uns magnífics estudis entorn d'aquest tema.
Els catalans hauríem de tindre molt clar que la independència és necessària, no solament per garantir la supervivència de la nació, la llengua i la cultura, sinó senzillament per no morir de gana i de misèria.
Malauradament, però, la independència no forma part avui del debat polític a Catalunya. Els partits (llevat del meritori SI) tenen altres prioritats i altres afanys. Res no importa que hi haja hagut tal manifestació de més d'un milió de ciutadans; que hi haja hagut votacions massives no oficials; que les enquestes diguen que molta gent diu que votarà independència. A l'hora de la veritat, la gent no vota independència. Vota Espanya, i vota negociar diners amb Espanya.
Hem d'aconseguir que, algun dia, el tema de la independència forme part central del debat polític a Catalunya. S'admeten suggeriments de com aconseg
ALGUN DIA ALGÚ HA D'EXPLICAR PER QUÈ EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT COBRA QUASI EL DOBLE QUE EL PRESIDENT DE L'ESTAT... IGUAL QUE ALCALDES COBRANT MÉS QUE PRESIDENTS... COM S'ENTÉN AIXÒ?
Només una paraula: independència
i que cobri menys el futur President de Catalunya: per dignitat!
Suposo que hem arrivat a un punt de no retorn amb refereixo a las contes de la generalitat entre tots la hem enfonsat una empresa per que no es altre cosa de centenars de milers de treballadors no pot dependre dels humors de madrid contan que madrid es un enemic de catalunya jo voldria acabar ara mateix prou de colaborar nomes una victoria ens serveix continua fen el imbecil no serveix , DESPERTA FERRO ....... miquel
Señores, ¿pero que fuman ustedes?.En Cataluña, hay cuatro empresas que producen y exportan, la demás, compran barato a los paises asiáticos y venden carocambiando las marcas al resto de España y el mundo. Estoy deseando que Cataluña se independice, vais a saber lo que vale un peine. Otra cosa.... por mucho repetir la mentira del ESPOLIO, solo se lo creen los fanáticos incultos y paletos aldeanos de siempre. Así están, idiotizados. Que os aproveche.
Fins aquí ens ha portat espanya i encare alguns neguen la evidencia del espoli i l'abús descontrolat de una Castella explotadora de las seves colònies hi especialment amb Catalunya, son els fets i ara tenen edemes com excusa dir que no saben administra'ns,per prendre tot el-que ens queda de dignitat nacional, apesar de que ells no compleixen cap de las seves obligacions i transfereixen responsabilitat s sense fons per portar-las a cap minvament, es la culminació del "cafe para todos" aixo es-producte directe de la covardia dels nostres governants per no tallar al seu moment aixo, i quan ells despietadament ens han robat tot el que han pogut ha sac, incloent la dignitat nacional, catalans arribarem encare mes avall , aixo no es el fons del pou, estem tan acostumats a esser el ruc dels cops, que ja casi no ens fa mal el veure com las nostres institucions toca'n fons...anem de cara o ha la independència o la mort de Catalunya, es fusta o redolta!
ara toca decidir si volem viure agenollats!!
davant de gent com el carlitos i altres-per l'estil que ens neguen el-pa i al sal per imposar la seva supèrbia i dona bona mostre de la seva consideració i aprecií cap Catalunya constantment... vegeu quan d' odi acumulat i quanta mentira amb aquest comentari menyspreable, volem viure a mercè de gent aixi?
" Señores, ¿pero que fuman ustedes?.En Cataluña, hay cuatro empresas que producen y exportan, la demás, compran barato a los paises asiáticos y venden carocambiando las marcas al resto de España y el mundo. Estoy deseando que Cataluña se independice, vais a saber lo que vale un peine. Otra cosa.... por mucho repetir la mentira del ESPOLIO, solo se lo creen los fanáticos incultos y paletos aldeanos de siempre. Así están, idiotizados. Que os aproveche."
amb ell si que li aprofite, per que els seus viuen espolia'n el producte dels nostres suors des-de fa mes de tres segles!
paga'n el dret de pernada?
tenia que posar..." fins quan aguantarem aquesta vida indigne de vassalls, paga'n el dret de pernada?"
Sr. Siquet, los DELIRIOS DE GRANDEZA, son una patología. Le aconsejo a usted y a los que piensen como usted que se lo hagan mirar. Pueden llevarse una frustración de caballo. El hecho de que YA no nos dejemos engañar tanto por ustedes, no significa que ustedes dejen de creer que son los Reyes del Mambo. JA JA JA JA, cuanto iluso. que les aproveche.
Ya les dije en una ocasión que un SEAT Ibiza pintado de rojo con una pegatina de "FERRARI" NO es un Ferrari. Allá el que se lo crea.
senyor Sanchis: que els déus salven la pàtria? la pàtria l'ha d'intentar salvar el govern! eh!, el govern dels millors, recorda? però ja veiem com actuen... amb paraules "èpiques" que ni es creuen ni mai han desitjat. Finalment, si és fallida haurien de responsabilitza r-se, però sobretot haurien aprofitar-ho i no creure que el poble és estúpid, no?
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.