Per tal que Glòries pogués esdevenir en un futur una plaça en el sentit clàssic, com ara Francesc Macià i la plaça Catalunya, li faria falta molta més edificabilitat de la que preveu el planejament vigent, per a crear façanes i activitat d'acord amb la mida del lloc. Aquest augment d'edificabilitat planteja alguns problemes greus. En primer lloc, com que l'urbanisme té les seves lleis i cal respectar unes densitats màximes, caldria compensar l'augment a Glòries amb disminucions en altres parts de la ciutat o de l'entorn metropolità, o bé admetre un augment de la densitat mitjana de la ciutat. Se m'acut que entre la Sagrada Família i la Diagonal hi ha dues illes edificades que caldrà replantejar-se si es vol acabar la basílica i donar-hi la visibilitat que requereix, i que aquesta edificabilitat es podria traslladar a la plaça de les Glòries.

Però em temo que el problema més greu és que a Barcelona i el seu entorn metropolità hi haurà durant molts anys una gran quantitat d'edificabilitat que al mercat li costarà molt absorbir. La més propera de Glòries és la gran operació de Sagrera-Sant Andreu, una estació ferroviària i un gran parc urbà que depenen en part d'un negoci immobiliari incert en la situació actual. Possiblement la ciutat de Barcelona no pugui permetre's, almenys durant molts anys, escometre una nova operació de centralitat a Glòries.

El planejament que l'anterior consistori va aprovar, d'acord amb els veïns, assumeix implícitament aquesta realitat, i els nous responsables de l'urbanisme municipal també ho veuen així. Ara bé, implica això l'enderroc complet de l'estructura de l'anell, el cobriment total de la Gran Via, la renúncia a tota idea de centralitat i de plaça...? A mi em sembla que encara queda molt a dir sobre el futur de Glòries: plaça o parc?