En lloc d'avançar cap a l'estat propi, tanquem el 2011 més lluny del propòsit. La meva tesi, que lògicament els amics que tinc a CiU no comparteixen, és que el govern d'Artur Mas ha desmuntat estructures d'estat construïdes durant el pujolisme i els períodes dels presidents Maragall i Montilla. Amb l'excusa de la crisi, s'ha perpetrat una política liberal per desfer modestos pilars d'estat en clau catalana. El president Mas ha actuat seguint el dictat de Sánchez-Camacho en matèries sensibles com les delegacions a l'estranger o els mitjans públics de comunicació. Sense antenes internacionals i amb un espai català de comunicació en evaporació, em voleu dir quina mena de país volem construir? L'aliança dretana ha estat letal per a la Catalunya que començava a operar amb actitud d'estat en construcció. A això cal afegir l'ofensiva espanyolista, gens menor. Catalunya endins, amb la irrupció de Ciudadanos i l'avenç del PP al cinturó metropolità. I a Espanya, amb la retallada de l'Estatut i l'ofensiva catalanofòbica de l'aparell mediàtic de Madrid.
L'atac exterior i la miopia interior han produït aquesta reculada, sempre amb l'excusa de les retallades per culpa de la crisi com a eix argumental. Articulistes del país demanen el tancament d'ambaixades catalanes, però ningú no ho planteja amb les desorbitades i anacròniques espanyoles. L'autoodi i la demagògia fan via de la mà. En aquest context, i amb un govern que projecta imatge d'estar perdut perquè no pot fer ni de gestoria de Madrid per pagar nòmines, es fa difícil d'afrontar el debat de fons. Què representa avui tenir estat propi? Què vol dir construir un estat per als catalans a l'època de les deslocalitzacions de sobirania, és a dir, quan el Regne d'Espanya és una ombra de l'estat que va ser? Estat català és aeroport, port, eix ferroviari mediterrani, motor econòmic del sud d'Europa, televisió nacional potent, projecció global, força digital, llengua i cultura pròpies blindades i quines coses més? Parlem-ne aquest 2012.
































Comentaris
Es pregunta, Sr. Gordillo, què quin estat volem construir? A més de la part material que vostè menciona com és poder gestionar aeroport, port, eix ferroviari, pretendre ser el motor econòmic del sud europeu, tenir projecció global i, no se'n oblidi, poder gestionar els diners generats pel nostre treball sense interfrències alienes, li sembla poc tenir a més a més, llengua, cultura i història pròpies? Catalunya és un organisme viu pluricelular que funciona per sí mateix. Si s'han format adherències per un contacte físic prolongat amb un cos aliè, s'ha de procedir a un desbridament quirúrgic. Només cal trobar bons cirurgians capaços de dur a terme amb èxit el procés de separació.
Veieu? He escrit pluricel·lular oblidant-me de la dièresi; això és culpa d'aquesta nociva adherència per contacte que cito més amunt.
Perdó. M'he tornat a equivocar. No volia dir dièresi sino ela geminada. Que ningú malpensi; només m'he pres un cafè amb llet.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.