Parc d'activitats: un problema, una oportunitat

Aquesta última setmana de l'any, com si es tractés d'un regal de Nadal, hem pogut llegir la sentència definitiva del Tribunal Suprem en la qual anul·lava el parc d'activitats de Vidreres, aprovat definitivament el febrer del 2003, quan governava el grup municipal del PSC-PSOE. Aquell projecte, aprovat i no desenvolupat avui, inicialment tenia previst 200 hectàrees, que al final es van reduir a 56 hectàrees (560.000 metres quadrats).

Ara podríem fer estelles de qui amb la seva majoria absoluta, PSC-PSOE, va promoure, aprovar i imposar l'esmentat parc d'activitats, ara anul·lat, sense escoltar ningú i ignorant totes les al·legacions que s'hi van presentar; aquest és el savoir faire del PSC-PSOE, el qual ara vol amagar-se sota una pell de xai. Cal recordar que CiU en aquells moments, 1999-2003, no érem a l'Ajuntament, però que gent com l'Eduard Adrobau, actual cap de llista de Vidreres Som Tots-ERC i actual coregidor d'Urbanisme de l'equip de govern (CiU-ERC), van liderar un seguit de recursos, que van ser portats als tribunals, contra l'aprovació del parc d'activitats. Aquest desenvolupament es volia dur a terme al mig del pla de Vidreres, situat en un espai inundable i d'un alt impacte ambiental. A l'actual equip de govern, format per CiU i ERC, mai ens ha agradat aquest desenvolupament.

Al nostre punt de vista, com el que va tenir gent com l'Eduard amb Salvem el Pla, s'hi ha sumat la inapel·lable sentència de l'alt tribunal. Aquesta sentència permetrà que les futures generacions de vidrerenques i vidrerencs no quedin hipotecades. Ara se'ns obre la possibilitat de tenir un polígon industrial amb una altra visió. L'aprovació al seu dia per part de l'Ajuntament i Urbanisme va significar uns drets adquirits, legítims pels propietaris dels terrenys, dels quals un d'ells controla el 51% de la totalitat de l'antic parc d'activitats, però ara és l'hora del cap fred.

Toca aportar solucions, actuar sense que tremoli el pols, valentia i oportunitat per aconseguir un cost gairebé zero per a les administracions en tot aquest procés, i crear una solució per a un polígon industrial amb cap, amb seny, perquè puguem crear riquesa, feina i noves oportunitats per als emprenedors; al mateix temps, tenint en compte les economies d'escala i la reducció de costos, solucionem el problema per les futures generacions de Vidreres. Hem d'introduir un cert “caire empresarial ” a la solució, amb amplitud de mires, paciència, maduresa i humilitat, i ser una mica visionaris, i estic totalment convençut que amb la suma d'aportacions de tots plegats ens en sortirem.

Crec fermament que la solució per tenir un polígon industrial a Vidreres és traslladar-lo en un lloc que està trinxat per tres xarxes de comunicacions importants. L'alt tribunal, amb la seva sentència, ens dóna la possibilitat de tenir un polígon a tota la vertical, que confronta la carretera Nacional II dins el terme municipal de Vidreres, en terrenys no inundables, amb un impacte ambiental mínim, un valor agrícola escàs i amb el mínim de situacions doloroses per la solució del problema. Som conscients que s'hauran de dur a terme un seguit d'operacions de gran importància, feixugues i gens fàcils, que requeriran el seu temps i per a les quals haurem d'utilitzar bons tècnics i molt de sentit comú. Els terrenys no s'han de canviar en metres reals, metre per metre, sinó valorant-los correctament.

Vidreres necessita per al seu futur terrenys qualificats industrials, el poble necessita feina i activitat, l'Ajuntament necessita recursos econòmics i, si no, que ho preguntin a d'altres ajuntaments amb zones industrials, amb els ingressos que tenen, en funció del seu polígon. Cap fred, imaginació, rigor, calma i tranquil·litat, i escoltar, sumar esforços i sobretot actuar; si ho fem així, estic convençut que ens en sortirem.