Els catalans sempre han estat un poble d'acollida, però també d'emigració. Des dels barris catalans que prosperaven en les principals ciutats comercials de la Mediterrània a l'edat mitjana, fins als exiliats polítics de finals del segle XIX i del 1939. L'emigració catalana sempre s'ha integrat amb relativa facilitat en els països d'acollida, excepte quan el trasllat es produí de forma involuntària per raons polítiques, com al segle XX.

Durant dècades, les famílies de la Diàspora catalana es reunien per cap d'any en sopars que sempre tenien un sabor agredolç. L'element universal de germanor i reunió familiar era present com a totes les cultures que celebren el canvi d'any amb una trobada familiar o d'amics. S'hi afegia, però, la particularitat catalana, l'enyor per una terra de la qual havien estat expulsat i a la qual somiaven tornar un cop mort el dictador. Tot plegat es resumia en una frase que encara repeteixen néts i besnéts, molts cops sense saber-ne ja el significat: “L'any vinent, a Catalunya!”, eren els mots obligats a l'hora de xocar les copes a les 12 de la nit del dia 31.

Molts catalans de la Diàspora no van acabar mai d'integrar-se allà on van morir, perquè el seu cor va romandre sempre a Catalunya. Eren a l'Argentina, Xile, Mèxic o Austràlia de pas, per “una temporada” que va durar 40 anys. Molts d'aquests catalans vivien amb la maleta feta –literalment– a l'armari, per tornar tan bon punt el dictador morís. La burla del destí va ser que la majoria va traspassar abans que el cabdill feixista que deixà la successió monàrquica “atada y bien atada”.

A diferència d'altres nacions com la jueva o l'armènia, que també han patit una diàspora secular, els catalans han oblidat la seva, com si fos una cosa vergonyant d'un passat que és millor no recordar. Aquests catalans i els seus descendents existeixen, però, i segueixen celebrant les festes “a
la catalana” i brindant amb la mateixa fórmula: “L'any vinent, a Catalunya!”.

Aquesta nit, penso adaptar la frase a la situació actual del país, tot preveient un 2012 on la història s'accelerarà i ens col·locarà en una cruïlla definitiva. Enguany, la fórmula del brindis serà: “L'any vinent, Catalunya!”