Transparència

Què volen que els digui. A mi això de tanta transparència em comença a carregar. Després d'anys de secretisme, la Casa del Rei, en un exercici de transparència sense precedents (és una ironia, per si no ho havien entès) va fer públic el sou del rei, i ara ja sabem que el monarca, pobre, malviu amb 292.752 euros anuals. D'un pressupost familiar de 8,4 milions, que no inclou ni les despeses de seguretat ni de representació. Els periodistes hem volgut saber si era poc o molt i ens hem posat a fer comparatives. Ja sabem els sous de tothom. Mas cobra 144.030 euros anuals, mentre que el lehendakari basc s'acosta als 100.000, que és el que cobra, si fa no fa, un conseller. Si fem cas de les xifres oficials, Rajoy cobra 78.185 euros anuals, que deu ser pràcticament tot net perquè, suposo, les despeses van a banda. Sarkozy s'enfila als 228.120 euros anuals, Merkel està en els 193.000 i Barack Obama supera els 310.000 euros. Vistos els sous de la privada (d'alguna empresa privada, vull dir), tampoc em semblen un escàndol. Sí que m'ho semblen, en canvi, els sous dels directius d'algunes caixes que es van saber divendres. Rodrigo Rato cobra de Bankia 2,34 milions bruts; el conseller delegat de Caixa Catalunya, Francisco Verdú, en cobra 2,26, i el director general d'Unnim, per posar un altre exemple, cobra prop d'1 milió d'euros anuals. I ho sabem (i l'escàndol de veritat és aquest), perquè aquestes entitats han rebut ajudes públiques del FROB i per això ara el Banc d'Espanya els obliga a fer públics els sous. Francament, tanta transparència em fa mal. Em cansa, m'indigna i em posa de mala llet. Se la podien haver estalviat.