Fa un any que “el govern dels millors” ocupa el poder a Catalunya i no veiem per enlloc el somriure de la campanya electoral ni el llum al final del túnel que ens havia promès CiU. Sempre ens quedarà el dubte de si amb David Madí en el govern la percepció col·lectiva seria aquesta o si hauria mostrat mig somriure per tapar algunes de les errades que ha comès l'executiu d'Artur Mas. El president es va equivocar amb “els millors”, ja que els independents Boi Ruiz a Salut, Francesc Xavier Mena a Empresa i Ocupació, i Pilar Fernández Bozal a Justícia s'han mostrat com els consellers més fluixos d'un govern que ha fet front a una administració assetjada en temps d'una crisi sense precedents.

El president i algun conseller polític –d'altres estan pràcticament desapareguts– aguanten un govern que compta amb la comprensió dels catalans per les retallades i a qui perdonen relliscades com ara la suspensió de la renda mínima d'inserció l'estiu passat i la retenció de la paga extra dels treballadors públics d'aquest Nadal. Al tripartit de José Montilla, aquestes errades li haurien comportat una revolta, començant per l'escàndol mediàtic que haurien muntat alguns mitjans ara dòcils amb el poder tot i la tensió econòmica i social que es viu al carrer. S'ha rebaixat, aparentment, la tensió política partidista, i tant el PP com el “nou PSC” de Pere Navarro i l'ERC d'Oriol Junqueras allarguen la mà al govern. L'únic grup parlamentari fidel a un estil d'oposició ideològica i sistemàtica és ICV-EUiA, que no forma part de cap combinació en la ja famosa geometria variable. Tampoc SI ni C's.

El president admet que tanta retallada no ens portarà la recuperació aquest 2012. S'agraeix la sinceritat, però si Artur Mas demana esforços als catalans també estaria bé que s'apliqués algun deure més per garantir que el 2012 sigui l'any de les reformes ambicioses i no un exercici més de retallades. El catalanisme té l'oportunitat de reformar a casa i l'obligació de plantar cara a fora.