Les escorraines d'aquest 2011 que acabem d'acomiadar han fet coincidir als papers de la premsa i als terminals digitals la notícia de dues croades municipals contra dues menes de bestioles que sovintegen les cantonades urbanes per deixar-hi la seva petjada úrica: les de quatre potes i les de dues. D'una banda, hem estat informats del resultat de les primeres setmanes de campanya a Salt contra la incivilitat dels amos de gossos: multes severes i algun calé extra per a les malferides finances consistorials; de l'altra, l'Ajuntament de Barcelona ha fet balanç del cost anual que representa netejar els orins humans ruixats al carrer: dos milions dos-cents mil euros. És a dir, persones i gossos compartint l'instint primari d'alleugerir les necessitats a la intempèrie. La lectura de les dues notícies oferia alguna dada sorprenent. Per exemple, la diferent cotització que poden tenir els excrements segons la sensibilitat de cada normativa: mentre que a Salt es castiga amb vuit-cents euros els amos que no recullen el cagalló del gos, a Barcelona la multa baixa fins a dos-cents quaranta quan és directament l'amo qui defeca. Una altra curiositat és que, d'acord amb l'experiència documentada per la regidora de Medi Ambient de Barcelona, molts dels infractors prefereixen abonar la multa a l'acte per evitar que la vergonya del tràngol s'allargui. És a dir, que no són comportaments exclusius ni dels indigents ni dels joves, dos col·lectius que van massa curts d'armilla per poder pagar la multa de manera instantània. Deu ser un senyal de l'adveniment del nou progrés: les lleis que castiguen els mals costums dels gossos serveixen per castigar també els dels humans.