Gent de paraula

Fer de la necessitat virtut, n'han dit tota la vida els esperits espavilats. Aquesta és la màxima que ha volgut aplicar-se el conseller d'Economia i Coneixement. Molt de coneixement. Per això, Andreu Mas-Colell, que cada dia fa més cara de passar gana, va declarar-se ahir confiat “perquè, a partir d'ara, a diferència d'Elena Salgado, ens haurem d'entendre amb gent que té paraula”. Angelet. I per si la declaració de fe i credulitat en l'espècie popular no havia quedat prou clara, Mas-Colell encara va reblar: “Hi ha un sector en el nou executiu de Madrid amb el qual ens podem entendre.” Vés a saber. És possible, tot i que inversemblant. Però el problema no és aquest, sinó més aviat què fer si no és així. És el govern de l'Estat qui dota la Generalitat dels ingressos que li corresponen, qui li permet endeutar-se, qui deixa de pagar-li quan vol i qui potser a partir d'ara li fiscalitzarà anualment els pressupostos. Si no són gent de paraula i no hi poden confiar, que pleguin veles! Per cert, com pagaran aquest mes la nòmina?