Menja't una cama

Si tens gana, menja't una cama. De l'expressió popular, al títol del poemari segon de Gabriel Ferrater, Menja't una cama, que enguany fa cinquanta anys que es va publicar. L'autor se serveix d'una frase secular per fer emprenyar la canalla i hi parla de la necessitat de procurar-se cadascú una certa felicitat a la vida malgrat tot, amb un títol tanmateix antitètic, enjogassat, i amb bells decasíl·labs com aquest vers: “Beu el més límpid gin de lluna i mar.”

D'altres refranys gastronòmics proposen solucions escatològiques i tot; per exemple, per a assedegats: si tens set, pixa i beu a galet. El sentit de la dita bé podria aplicar-se a la resposta que entitats culturals de la ciutat estan rebent de l'Ajuntament a l'hora d'assignar-los ajuts econòmics convinguts. Teníeu necessitat de suport per tirar endavant projectes justificats per a la cultura? Doncs espavili perquè vet aquí un gos i vet aquí un gat que els diners s'han acabat!

Sense sistema financer propi, amb gairebé sense obra social de les caixes i amb els calaixos buits de calés, estem ben arreglats. Ferrater, al·lèrgic a qualsevol -isme i convençut que calia pensar més, l'any seixanta-nou ja en sabia el perquè: “Un poble que no té policies ni agents del fisc –tots espanyols–, que no té governants, és un poble ocupat.” Talment, si fa o no fa, hic et nunc.