Un diari molt conegut ha publicat una anècdota que, segons com, pot derivar en categoria. Una persona, anomenada Antonio Calvo, es queixa perquè l'hospital de Viladecans no li dóna les instruccions en castellà.
Fa 40 anys que viu a Catalunya i diu que no entén el català. La pregunta que es fa és la següent: “¿Y por qué no me lo dan en castellano?”.
Alguna cosa hem fet malament en aquest país quan amb 40 anys no s'ha aconseguit que moltes persones vingudes a Catalunya per la feina i que s'han quedat a viure aquí encara no hagin entès una de les lleis bàsiques de la llei de normalització lingüística, basada en l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, que fa: cal (...) “dur a terme la normalització de l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits i garantir l'ús normal i oficial del català i del castellà”. Consegüentment, “en cap cas ningú no pot ésser discriminat per raó de la llengua oficial que empra”. És a dir, que cadascú pot parlar la llengua que li interessi i no obligar l'altra persona a canviar de llengua.
Aquest article de la llei surt al pas de qualsevol problema que pugui sorgir quan es troben una persona de parla castellana i una de parla catalana. Cadascú pot parlar en la seva llengua amb la seguretat que l'interlocutor l'entén. No obliga pas a parlar una de les dues llengües per damunt de l'altra, però sí a entendre-les totes dues.
Al senyor de Viladecans li hauria d'haver arribat d'algun costat la informació que ens possibilita una bona convivència entre nosaltres. Que no en sàpiga res, o que l'obviï és una mostra de com no hem sabut transmetre la cultura i la llengua catalanes.
Ben segur que aquesta persona no se sorprèn ben gens quan algú de llengua catalana s'hi adreça en castellà. I aquí hi ha el quid de la qüestió: els ciutadans que tenim com a llengua l'originària de Catalunya –és a dir, el català– solem canviar de llengua quan ens trobem amb un parlant del castellà. Sobretot a Barcelona, el fenomen arriba a cotes increïbles, a les botigues, als bars, quan abans de saber quina és la llengua de les persones que ens atenen, ens llancem sense més ni més a parlar en castellà.
Ben segur que el senyor de Viladecans sempre ha tingut les coses tan planes que ni ha hagut de fer l'esforç de saber la llengua catalana. I qui n'és responsable, d'aquest fet? Ni més ni menys que nosaltres, els parlants del català.
Facin una prova. Parlin sempre en català. Se sorprendran de veure com la majoria de gent l'entenen. I si diuen “¿qué, cómo dice?”, vostès no es cansin, segueixin en català. Veuran com l' interlocutor l'entén.
Aquesta darrera situació s'incrementa en el cas dels joves que ja han rebut l'ensenyament dins la immersió lingüística. Encara que triïn com a llengua la castellana, saben també la catalana. Amb ells, sobretot si volen, es pot donar la justa situació que respecta la llengua dels parlants, sigui quina sigui la seva opció lingüística.
El senyor de Viladecans, però, ja ha manifestat que s'aproparia a l'Albert Ribera per explicar-li la injustícia de l'hospital. Ben segur que trobarà consol i aixopluc als braços d'aquesta persona que es dedica a infiltrar dins el poble català la llavor de la desavinença per causa de la llengua.
Què pretén el senyor Ribera? Que les generacions actuals i les que les seguiran puguin dir al català que se'ls apropi –ara amb raó–: “¿Por qué no me habla en castellano? ¡Yo no entiendo el catalán!”
Si mai passés això, si un senyor com l' anomenat Antonio Calvo pogués repenjar-se en la divisió lingüística, haurien guanyat les tesis que des d'un polític anomenat Lerroux s'estenen fins a Ciudadanos, intentant infiltrar-se a casa nostra, utilitzant conceptes divisoris en la cultura i llengua de la societat que viu i treballa a Catalunya. Aleshores, definitivament, la divisió per causa de la llengua seria un fet. Un fet de convivència molt perillós. Una convivència que tots hem lluitat –sobretot els de llengua catalana– per conservar.
Comentaris
Aquesta gent(ola) mor.
On cal posar tota l'atenció és en el compliment de la llei de Normalització a les escoles. Dubto que molts joves surtin verament, de veritat, amb el nivell C de català, que oficialment reben en acabar els estudis. Cal saber explicar la llengua, inclosa la nostra particular i dissortada història amb noms i cognoms, dels qui l'ataquen i dels qui la defensen.
Assumpció, pq sempre hem de preguntar-nos que hem fet malament.....poder no hem fet res malament i aquesta gent no dona més de si....
Jo tenia un company de treball que deia: Els meus fills no són mal educats perquè jo els educo bé, però són uns mal "apresos". Als Antonio Calvo ja intentem educar-los bé però són ells els que no volen aprendre.
Suposo que el nom d'aquest senyor anònim és un àlies. Espero que sigui així o que ell mateix hagi autoritzat que s'utilitzi el seu nom i cognoms en un article periodístic. Sinó, malament anem, malament anem.
És molt fàcil negar-se a entendre el català. I trobarà ressò i comprensió en tots els mitjans espanyolistes, i els partits espanyols ho amplificaran convenientment, i a Espanya hi serà notícia. Mentrestant, no hi ha ningú que gosi no entendre el castellà. Per què hem d'entendre el castellà? Jo, moltes vegades, m'he negat a entendre'l. Una massa de, posem-hi, mig milió o tres quarts de milió de catalans que no entenguin el castellà seria la massa adient per fer el català necessari en tots els àmbits de Catalunya.
Es decir,qie ese señor, lleve trabajando y pagando sus impuestos en Cataluña,no tiene derecho a recibir un papel público,en algo tan vital como la sanidad,en una de las dos lenguas oficilaes de Cataluña.Es la filosofia del nacionlactalani smo.En Cataluña no hay ciudadanos,hay una lengua,y se gobierna para esa lengua,no para los ciudadanos.Es un caso único en el mundo de región bilingue donde una de las dos lenguas,no existe a nivel de administracione s públicas.El problema es que la derecha en este pais,no es derecha,por mucho que la acuseis ser franquista.Y que la izquierda tampoco es izquierda.Porque ambas habrian acabo con este problema hace años,haciendo cumplir la ley y el bilinguismo.Afortunadamnete os está saliendo el tiro por la culata.La inmersión,las multas,la imposición y el monolinguismo solo ha servido para que la lengua proscrita,el español,gane año trás año ,en hablantes y porcentaje en Cataluña.
Ah están los resultados de vuestra politica linguistica.En 1980 Madrid y Cataluña estaban casi iguales en potencial económico dentro de España.Hoy dia la Comunidad de Madrid,con un millón de habitantes menos que Cataluña,concentra la mitad del capital español,el 72% de las principales 2000 empresas españolas tienen la sede en Madrid,el 40% de las empresas extranjeras en España tienen su sede en Madrid,la Bolsa de Madrid es la tercera de Europa y la octava del mundo,es la tercera ciudad más rica de Europa,la octava del mundo en multinacionales,la séptima del mundo en negocios y de las 10 ciudades españolas con más empresas,9 son de la Comunidad de Madrid,siendo la ciudad de Madrid la 1 y siendo Barcelona,a enorme distancia la 2,muy seguida por Alcala de Henares.
Todos sabemos que nadie del resto de España quiere venir a Cataluña.Empresarios,directivos,emprendedores,inversores,hombres de negocios,profesionales liberales...se van todos a Madrid,y por eso Cataluña,y aún más Barcelona,no le llega a Madrid ni a la suela de los zapatos en poderio económico.Nadie quiere venir aqui a crear riqueza y empleo.Todos van a Madrid a crear sus empresas,sus negocios,la sede de su actividad...A Cataluña el mar, la cercania de Francia y su tejido industrial poco le sirve ante un nacionlactalans imo que solo gobierna para una lengua.
Sr. Manzanares: Aneu-vos-en a cagar.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte fictici (el del mansanares que es un conte de fades, però de fades espanyoles he!) s’ha acabat !
LAS VERDADES DEL SR. MANZANARES DUELEN Y CON RAZON. LOS CATALANISTAS SÓLO TIENEN UN OBJETIVO PRIMORDIAL: PERDER DE VISTA A ESPAÑA AL PRECIO QUE SEA. EL ODIO QUE SE HA INCULCADO DESDE LA CUNA A MUCHOS CATALANES Y QUE HA PERMITIDO A LA GENERALITAT LLEVAR A CABO UNA POLITICA EN CONTRA DE ESPAÑA TIENE UN COSTE ECONOMICO ALTÍSIMO QUE CATALUNYA NO PUEDE ASUMIR. CREO QUE GRAN PARTE DE ESPAÑA HA PERDIDO YA LA CONFIANZA EN CATALUNYA. Y, SIN CONFIANZA, NO HAY CREDITO, NO HAY COMERCIO... ¡SOLO HAY MALA LECHE!... ¡QUÉ PENA!....
AUNQUE HABLO CATALÁN ( MI PRIMER LENGUA ) LO ESCRIBO CON ERRORES, ERGO, QUIERO EXPRESARME EN CASTELLANO. ESTIMADOS ESPAÑOLES, SI UN HOMBRE VIVE EN CATALUÑA, 40 AÑOS Y NO APRENDIÓ CATALÁN, ES UN NECIO, ES UN POBRE HOMBRE. Y DIRÍA LO MISMO, SI VIENE UN INGLÉS A MI ARGENTINA, Y A LOS 40 AÑOS DE ESTAR , NO HABLARA CASTELLANO. ( TAL VEZ EN VEZ DE SER GÉNERO HUMANO, SERÍA GÉNERO ANIMAL ) NOIS, VISCA CATALUNYA,MARE DE DEU , DIRIA LA MEVA MARE I COLLONS EL MEU PARE. ADEU.
Em sembla que a l´administració no li costa tant demanar la llengua d´ús preferent. El castellà no és el xinès, és la llengua més emprada a Catalunya a les relacions socials i la materna de pràcticament el 50% de la població. Per què set sous una administració tan sensible, com el dept. de salut, no demana la llengua que vol que la Generalitat faci servir oralment i per escrit????? No es tracta de conèixer o no una llengua, es tracta d´opció lingüística. És molt senzill. L´administració d´hisenda no té formularis en castellà i català per fer la declaració? Doncs, igual.
Sempre en trobarem d'idiotes... no adaptats...
Clar que quan sents allò de: " é que no ze adatang a nuetra cotunbre..." ja fa pudor...
Ernest Martínez,
Per què no dius el mateix a Andorra? au va... home va... que no t'ho creus ni "harto de vino"...
Si no haguessim estat tant... i tant respectuosos ara aquest senyor segur que ho entenia.
No es tracta d´incultura -tot i que també- es tracta de imperialisme espanyol , i d´odi, com el de les pomes podrides de més amunt, de dret de conquesta, no es tracta de aclarir que la inintel.liglibe paraula porta, es "puerta", es el "porque me da la gana "de l´ocupant ras ,o el no menys famós i castís "por mis cojones"del ocupant caporal
És així, els anys de dictadura van fer molt mal, i després ho hem sol.lucionat a mitges i encara ens hem de defensar i justificar.
Per tots els problemes de Catalunya, només hi ha una sol.lució, i no és perquè sigui independentísta, ni perquè estem en crisis, és per seguir sent catalans i perque Catalunya sigui com cal, ens cal la INDEPENDÈNCIA.
Poster encara seguirem amb crisis, ni ha a tot arreu, però el millor de tot és que podrem decidir nosaltres, no entenc com sembla que alguns això els sembli tan poc, i encara no es decideixin o no ho vegin clar, suposo que no se n'adonen de com n'estan de lligats.
ja gent que son tan extremadament curts de mollera que arriben-quasi fins al nivell del pomerales , els pobres no saben el que es fan ni el que es diuen! son uns negats per aprendre qualsevol cosa, per fer quelcom positiu de las seves vides, rossegats per l'odi a tot el que no-entenen, i degut a que son tan curts de llums, es quasi tot els que els rodeja, totes las societats tenen paràsits com aquestos dintre ..que hi farem,oi? dignes de compassió son tots ells i lo mes fotut es que la seva condició no millorara mai!
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.