Participacions preferents

A la tertúlia dels especialistes en economia que sintonitzo, s'acostuma a dir que quan s'esmenten “els mercats” no hem de pensar en la quinta essència del mal sinó en adorables àvies de Wisconsin que vetllen pels seus estalvis. Sempre que em parlen d'especialistes em ve al cap aquell sacerdot que va destinar la vida a l'estudi dels àngels i que era, en aquest aspecte, un erudit. Ho sabia absolutament tot de les criatures celestials excepte que són una construcció humana. O ho callava. Sé que milito en un escepticisme a vegades injustificat però en aquest cas, justament, se'm va accentuar el matí en què cap dels que parlaven amb tanta familiaritat de les complexitats de la macroeconomia va saber concretar quin era l'import de la pensió mínima. Disculpin la deriva i la malícia; de fet el que els volia dir és que no és només el capitalet aplegat per les àvies de Wisconsin el que circula descordat pel planeta, també a pobles com el meu, a aquestes terres on es procura tenir un roc a la faixa, s'envien els estalvis dels nostres venerables ascendents a córrer aventures. Tu que escrius als diaris, em diu una veïna, a veure si denuncies això que ha passat amb els nostres cèntims, que és molt gros i ningú en diu res! Em parla de les participacions preferents, uns productes financers que ella va comprar fa uns anys amb la naturalitat i l'optimisme de qui contracta una llibreta a termini per dipositar-hi uns cèntims que ara semblen haver-se esvaït misteriosament. I em parla d'enganys i de confiança traïda i em diu mil i una pestes d'una caixa d'estalvis que des que era joveneta i feia de modista ha estat visitant com si anés missa. No és cosa de broma: són quasi 700.000 els que han quedat atrapats en l'empantanegament general de la crisi, molts d'ells petits estalviadors, de tarannà prudent i nul·la vocació de tauró de les finances que ignoraven que estaven comprometent-se amb un producte perpetu amb un alt risc de pèrdues. M'expliquen que les alternatives de bescanvi que els ofereixen també són artefactes financers complexos, sense garantia i escassa liquiditat. La meva veïna està furiosa i s'entén. En la cadena tròfica del capitalisme els grans carnívors són implacables i aquests estalviadors són morralla encara que el que estigui en joc sigui el fruit de tota una vida. Autòctons contra immigrants, autònoms contra funcionaris, els de la privada contra els de la pública, eventuals contra treballadors amb contracte fix; seguim mirant-nos els uns als altres de reüll, analitzant els greuges comparatius, denunciant prerrogatives que quan s'igualen sempre és a la baixa. I sense adonar-nos, encara, que les víctimes som la immensa majoria i els beneficiaris, que també existeixen, són pocs i perfectament identificables. Els mercats, diguin el que diguin els que ho saben tot sobre el sexe dels àngels, no són innocents. Els mercats no són les àvies de Wisconsin ni les de Llagostera, sinó els que especulen cobdiciosament amb els seus estalvis.