El que sap greu de la fallida de Spanair és la manera com s'ha produït, i la imatge que transmet dels nostres polítics com a representants impotents i gesticuladors. Fa quatre dies Rajoy es va carregar els acords de descentralització aeroportuària i a Barcelona no va piular ningú. A Spanair no l'ha enfonsat la manca de recursos econòmics, sinó la manca de suport polític i aquesta manera que té certa elit, pragmàtica i emprenedora, de fer país i de deixar-se prendre el pèl, sempre amb els diners dels altres. El que sap greu és sentir-se en mans d'experts que fan estudis econòmics ignorant la diferència que hi ha entre una multinacional i una botiga. Els màsters d'Esade haurien d'ensenyar que a partir d'un cert volum, tota activitat humana, sobretot si és un negoci, depèn de la política. El mateix Soriano va dir a la ràdio que les companyies com Spanair tenen totes un Estat darrere.
Donar la culpa a la burgesia perquè no ha posat diners és perdonar el paper de lideratge que pertoca als polítics com a representants dels electors. Si els polítics no aprofiten la força del país no és problema de la burgesia, que quan feia mecenatge no pagava tants impostos. El que sap greu és que no serà l'últim ridícul que farem. Quan els reptes es plantegen des de la feblesa sempre passa alguna cosa que ho engega tot en orris i tothom se sent ferida l'autoestima. Una cosa és perdre, però aquest mal gust de boca és la consciència que no estem fent el que caldria per aconseguir el que ens proposem. Si tots els riscos que s'han pres amb Spanair s'haguessin pres amb un discurs polític ben potent per utilitzar-lo en els pactes amb Madrid –com fan els escocesos en la seva relació amb Londres–, potser no tindríem a tocar la independència, però segur que l'aeroport de Barcelona estaria més ben defensat. La rapacitat amb què Ryanair i Vueling han corregut a repartir-se les despulles de Spanair és l'avís del que Madrid farà amb Barcelona si no deixem de fer els pepes.
Comentaris
De tota manera no ens hauriem de posar tantes pedres al fetge. Si algúns han perduts diners, però no fa pas tants dies que va plegar una companyia de bandera espanyola Air Comet. Air Comet, amb un historial molt més antic, i amb una estructura comercial consolidada i forta, va plegar de la manera més vergonyant possible. Totes les agències de Marsans i altres importants negocis consolidats de la mateixa empresa, van plegar, de cop.
I el seu president (el d'Air Comet), era el president de la Patronal espanyola, i de res li va servir, ser-ho. I veuriem que li hagués succeits a Iberia, tot i les grans ajudes obtingudes pel govern espanyol, si no s'hagués aliat amb la companyia anglesa Britis ...
Són coses que passen. La Generalitat, i tots els catalans amb ella, i tornarem. I tornarem, les vegades que faci falta fins a assolit un estat propi, i una companyia d'aviació que faci del Prat, un centre de projectes que ens porti arreu del món.
Crec sincerament que el Sr. Vila té raó. El “políticament correcte” és un llenguatge que no porta enlloc, i per desgràcia de Catalunya, sembla ser l’únic que saben parlar els nostres representants. Cada cosa té el seu nom i si es té raó i el nom no agrada a segons qui, que si posi fulles i si quelcom ha de petar, que peti. Pitjor que avui.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.