En Manuel Foraster organitza cada mes unes tertúlies amb dinar a Casa Leopoldo de Barcelona, i dimecres hi va convidar l'estudiós d'art i exdirector de l'IVAM J.F. Yvars perquè ens animés la conversa. Jo conec alguns que es diuen Ibars o Ivars i encara alguns Ibarz, però no sé ningú més que es digui Yvars, amb aquesta Y inicial que, venint d'ell, sembla un complement més de distinció. Com que quan vaig arribar el dinar ja estava començat i quan ens en vam anar Yvars encara es va quedar una estona per escurar el whisky que havia demanat, no puc dir si aquest home és alt o baix ni com camina. El que és segur és que ens trobem davant d'un dels personatges més originals entre els que avui dia es belluguen entre València, Londres i Barcelona, que són els llocs on té casa, i també pel món, que coneix a fons. L'operació de pentinar-se i fer-se el nus de la corbata li deu ocupar mig matí. L'altre mig el deu dedicar a perfilar-se la perilla blanca monumental. Vist una mica de lluny recorda l'actor Dustin Hoffman caracteritzat de propietari rural americà. Yvars prové de propietaris rurals valencians. Sap el català, que tractant-se d'un aristòcrata és prefabrià, però ha optat pel castellà. El castellà d'Yvars només l'usa ell: barroc, de campana de catedral enderrocada en alguna guerra civil. Amb tota la naturalitat diu coses així: “Cruzando una vez Rusia...” “Me decía la duquesa de Alba...” “Merendando una tarde con Lukács...” Després sabem que a la casa de Londres va tenir de veí Lucian Freud. Es declara home de clubs, “llocs per a rics amb menús de pobres”, lamenta la fi del patriarcat i del servei militar, parla de Tintoretto i Tiziano com si els veiés cada dia, valora la força de Tàpies, i abans de demanar el whisky i després d'explicar-nos com treure aigua potable del cul dels camells es declara partidari de disfrutar dels plaers de la vida perquè els que vivim en aquesta part del món no tenim dret a queixar-nos de res. No cal que digui que la tertúlia va ser un monòleg perquè tots vam concloure que a Yvars se l'ha de deixar per on enfili i divagui. La Y que ens intrigava és en aquest home una bifurcació de camins, un arbre vital i una copa de martini, tot junt.