Tot i la majoria absoluta del PP, hi ha alguns indicadors que conviden a un cert optimisme pel que fa al futur de Catalunya. Per primer cop en molts anys, el context internacional és favorable als nostres interessos. Els processos d'independència han deixat de ser quelcom llunyà i la realitat econòmica està demostrant que small is better.
A casa nostra el moviment sobiranista transversal ha empès els partits cap a posicions de les quals ja serà molt difícil fer marxa enrere. El mateix president Mas està arrossegant el seu partit a creuar el Rubicó: per més brillant que sigui el balanç de la seva gestió de govern al final de la legislatura, qualsevol cosa inferior al concert econòmic serà un fracàs personal i convergent. L'única resposta possible davant d'una negativa espanyola és la independència, i Mas ho sap per més que vulgui disfressar-ho amb sinònims forçats com emancipació, divorci, camins divergents o “més Europa”.
Aquesta realitat no és desconeguda al PP, que veu amb nerviosisme que el creixent sobiranisme català pot esguerrar una legislatura destinada a la placidesa de la majoria absoluta. És per això que Sánchez-Camacho va de ministeri en ministeri a Madrid amb una carpeta les primeres pàgines de la qual són les enquestes que mostren que la independència ja és majoritària a Catalunya. En altres circumstàncies, Espanya es faria un fart de riure, perquè sap que bordem però no mosseguem mai. La rauxa catalana és un drac que cada any s'aixeca amenaçant, però sempre hi surt un sant Jordi amb la llança a la mà. El que passa és que ara el drac ja no està sol. El documental que emetrà dimecres el Sense ficció de TV3 mostra que el drac flamenc també vol aixecar el vol. Els britànics ja parlen de “Little Britain” per referir-se al que quedarà de la Gran Bretanya en el futur proper. Escòcia hi dirà la seva el 2014 i un altre drac s'ha apuntat a la festa: Gal·les. Els afiliats al Plaid Cymru han crescut un 23% en els darrers quatre mesos. Si abans els seus líders s'apuntaven a l'estil pujolià de l'“ara no toca”, la més ben situada per assolir el control del partit és ara per ara Leanne Wood, que en una ocasió va ser expulsada del Parlament perquè va referir-se a Sa Majestat com “la senyora Windsor”.
La colla dels dracs va per feina i els catalans haurem de decidir si volem convèncer sant Jordi de deixar-lo volar.
Comentaris
Però de veritat us creieu tot això?. Viviu en el cloud cockoo land, que dirien els britàncs, als núvols, en definitiva. Els escocesos votaran que no a la independència, però benvingut el referèndum, i ojalà també se´n faci un a Catalunya (us podeu estalviar allò de que "ojalà" no és català). M´agrada la paraula, prové de l´àrab (Oh Ala) i es fa servir tant en castellà com en portuguès (oxala), i de fet també en català, malgrat tot el que pugui dir la normativa. Però sí aneu escrivint columnetes de pa sucat amb oli i, sisplau, convenceu el partit regionalista català que governa perquè deixi de jugar a la puta i la ramoneta (més puta que ramoneta, tot s´ha de dir), o voteu d´una puta vegada a un dels quatre (cinc?) partits obertament indepedentistes. Uff, m´he quedat tranquil, ara al cine.
Estic segur de que, entre la gent del carrer, l’independentisme va creixent, dia si, dia també, no així entre els polítics catalans, que s’ho tindran que fer veure. Tant de bo puguem gaudir de la nostra CATALUNYA LLIURE el més aviat possible. Molt bo l’article, Germà. Una abraçada des de Córdoba, Argentina
és ben cert que l'odi i la ràbia que mostren els espanyols vers Catalunya té una motivació evident: que saben fins i tot millor que els propis catalans que no som espanyols i per tant ens podem independitzar qualsevol dia d'aquests. Ara bufa bon vent, és cert. Tant de bo, el puguem aprofitar a fi de bé.
Fins i tot el Baró Von Thyssen anys enrere va fer testament especificant que el seu patrimoni anés fora Catalunya per si un dia els catalans s'independitzav en... si això no és odi malaltís ja hem direu que és !!.
Oscar Crusats (Barcelona), d'on ha tret que el baro Thyssen-Bornemi sza "va fer testament especificant que el seu patrimoni anes fora Catalunya"? Em sembla que el baro va morir quan ja s'havia venut la millor part de la col.leccio a l'Estat espanyol uns anys abans. El baro volia conservar la col.leccio intacta (que no es disperses per l'herencia) i per aixo va vendre-la abans de morir. Catalunya, ni que hagues volgut, no podia competir economicament en la subhasta. Per cert, la part no venuda es ara de Carmen Cervera, que junt amb la seva propia col.leccio, s'exhibeix/exhibira a diferents museus, entre ells el futur Centre d'art de pintura catalana... a Sant Feliu de Guixols (Catalunya). Ah, i no se que te a veure "l'odi malaltis" dels espanyols amb el baro Thyssen-Bornemi sza... que era suis.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.