Francament, no m'hauria agradat ser en la pell del conseller Puig i del seu equip dijous en vista de la perspectiva de prendre determinades decisions que afectaven milers de persones, en un país on si hi ha una qüestió complexa, però també extremadament popular, és la meteorològica. Criticar a pilota passada és fàcil. Més quan dijous a l'hora anticipada d'anar a buscar els nens a l'escola lluïa un bon sol i no feia gaire fred. I també quan les nevades previstes per al vespre en àmplies zones del litoral i prelitoral no acabaven d'arribar. Sí, va haver-hi segurament excés de zel, però, francament, m'estimo més això que la manca d'atreviment a l'hora de pronosticar i la improvisació en la gestió que hi va haver durant la famosa i intensa nevada del 8 de març del 2010. En aquesta ocasió hi ha hagut fermesa en el pronòstic i en la gestió. Llavors, entre altres coses, el conseller del ram era fora de Catalunya, els màxims comandaments policials gironins passaven l'estona en un acte a Sant Feliu de Guíxols i les previsions oficials eren confuses i desencertades, molt lluny de les que, des de feia alguns dies, manejaven, per exemple, els nombrosos aficionats a la meteo que hi ha arreu del país. En vam parlar a bastament aquell març de fa dos anys. Cert que la situació d'aquest dijous no va tenir gaire a veure amb la del 2010, ni per l'hora, ni per la intensitat de la nevada, però la predisposició, ni que sigui per evitar errors passats, ja es va veure que era molt diferent. Potser d'aquí a uns dies, si les previsions no canvien, ens poden tornar a demostrar que alguna cosa ha canviat.