Ara farà un any que va entrar en vigor la llei antitabac, i que va generar la seva polèmica en diferents àmbits, com ara el sanitari, l'econòmic, el laboral, el social... Però el que no es va plantejar és l'efecte que podia tenir en la modificació de la creació i ús dels espais, especialment per als espais públics, i que això també ha generat situacions inesperades tant econòmicament com socialment o en d'altres àmbits.

Fins llavors s'anava perdent cada cop més la utilització de l'espai públic per anar-nos
tancant en locals interiors.
Segurament la cultura catalana hi ajudava però, sobretot,
la millora del confort en els
espais interiors en aspectes
climàtics, acústics, de pol·lució, de privadesa... Tant per
les millores en instal·lacions com en materials, han facili-tat que cada vegada ens anéssim tancant més.

El que realment és fantàstic és l'augment del nombre de terrasses al carrer que han sorgit de bars i restaurants. Jo ja no recordava que fos possible aquesta intensitat de vida al carrer, i crec que és indiscutible la millora des del punt de vista social. També ha obligat a trobar solucions fins ara molt poc utilitzades, com poden ser sistemes de millora del confort degut a les inclemències meteorològiques. Siguin estufes, para-sols o paravents.

He vist recuperat aquell sorprenent fenomen dels televisors mirant enfora, l'aprofitament d'ombres d'arbres existents en els nostres pobles
i ciutats, i infinitat de solucions que s'havien anat perdent, així com algunes, poques, d'innovadores.

Tot plegat ha generat un canvi en la configuració de l'espai urbà. I que fantàstic que és això per a tot aquell que té com a professió la creació d'espais.

Tot plegat permet plantejar un nou espai, en aquest cas exterior, que aconsegueixi poder utilitzar-lo com es feia abans de la llei només en l'espai interior, amb la imaginació i creativitat suficient perquè sigui agradable per a qui s'hi està com per a qui hi passa pel costat, aprofitant els avantatges que suposa estar a l'exterior, mirant que compensi la pèrdua de confort que tenia l'interior. Tot plegat complint amb la normativa municipal pertinent, molts cops massa estricta, amb el mínim cost econòmic i que a la vegada es faci prou atractiu per ser el reclam necessari per a aquell local.

I que atractiu que és aquest repte! Cal valorar que he descobert locals que no m'havia
fixat mai que existissin fins que, per art de màgia o de llei, han sortit al carrer com un magnífic aparador, i he acabat entrant a l'interior, que mai
se m'havia fet atractiu o ni
tan sols visible.

També porta a pensar que ara els espais interiors són més confortables i permeten unes noves configuracions, potser impensables mentre hi havia fum, fumador, olors...

Crec intel·ligent que qui necessiti treure la seva activitat econòmica al carrer miri d'assessorar-se per un professional de la creació d'espais per tal de treure el màxim rendiment a la norma per aconseguir els seus objectius de tenir el lloc més atractiu possible i que a la vegada sigui un reclam superior als del voltant (diguem-ne competència directa) pensant que és el propi aparador. I el professional pot ser arquitecte o no, però val la pena valorar qui tindrà el millor coeficient valor de l'espai (per tant rendibilitat) per cost. Si a més és el més original, millor, per més que no
sigui l'objectiu a assolir, però pot ser un atractiu més.