Han hagut de passar quasi seixanta anys fins que a l'escriptor Dalton Trumbo se l'hagi reconegut oficialment com l'autor del guió de Vacances a Roma (1953) de William Wyler, que va guanyar l'Oscar al millor guió, signat en els crèdits del film pel seu amic McLellan Hunter. Trumbo va ser una de les principals víctimes de la vergonyosa cacera de bruixes del senador McCarthy, l'any 1947. Després de passar un any a la presó, només va poder continuar escrivint si una altra persona donava la cara com a autor dels seus treballs.

A l'Espanya de la postguerra vam tenir també una pel·lícula amb un guionista fals. Segons constava en els crèdits de Raza (1942) de José Luis Sáenz de Heredia, el guionista es deia Jaime de Andrade, però en realitat era Francisco Franco Bahamonde. És obvi que en aquest cas no es tractava de cap víctima, sinó d'un botxí, que no volia ser identificat com a inspirador d'aquell pamflet propagandístic. Però sota la seva fèrula ha haver-hi cineastes silenciats, actors cinematogràfics famosos com Charles Chaplin que no podien ser esmentats i escriptors que no podien fer públic el seu nom com Jacinto Benavente, que només podia figurar en els cartells teatrals com “l'autor de Los intereses creados”.

Durant molts anys, a la premsa van proliferar els pseudònims. A Destino, Brunet era Romano i Manyer era Marín. A Triunfo, Vázquez Montalbán era Sixto Cámara i Haro Tecglen era Pozuelo. A Presència hi apareixien tants pseudònims com noms reals. Modest Prats, Santiago Sobrequés, Francesc Ferrer, Joaquim Nadal i Damià Escudé en feien servir més d'un. També n'utilitzaven Jaume Guillamet, Just M. Casero, Enric Marquès i Miquel Fañanàs. En la majoria dels casos, aquests noms falsos servien per ocultar –si podien!– la veritable personalitat i escapar de possibles represàlies polítiques, religioses, acadèmiques o professionals. Es tractava bàsicament de fer front a la por, fantasma inevitable de totes les dictadures. Per això reconforten les paraules del president del sindicat de guionistes de Hollywood a propòsit del cas Trumbo: “No tornarem a ser víctimes del perillós poder de la por.”