Cada cop escolto més entre la gent jove la idea o el convenciment que les coses ja mai més seran com abans. I ho diuen amb un deix pessimista. És a dir: donen per fet que el futur serà molt pitjor, com si la realitat anterior a la crisi fos el millor dels mons possibles. N'hi ha prou de repassar les notícies de les últimes dues dècades per adonar-se que, de millor, res de res: hi havia molts problemes greus per solucionar.
El que penso és que aquest futur que ara es veu tan negre serà diferent, però no necessàriament pitjor. No em preguntin quanta diferència hi haurà, perquè no tinc cap bola de vidre. Però sí que sóc capaç d'examinar la història recent d'Europa.
Quan diem que les coses ja mai més seran com abans, de quin abans estem parlant? De quan Europa vivia una guerra cada poques dècades? De quan la gent moria com mosques perquè no hi havia antibiòtics? De quan apareixien líders messiànics que portaven els seus països i veïns cap al desastre? De quan s'assassinava la gent per ser jueva?
No, aquest abans es refereix a només fa unes poques dècades. És aquest passat ideal, que tampoc existia enlloc, el que evoquen els nostres joves.
La joventut, i només cal fer un exercici de memòria per corroborar-ho, acostuma sempre a veure el seu futur ben negre. I és que la confiança en el futur i en un mateix apareixen en paral·lel a les oportunitats. Aquest és l'autèntic desafiament: crear oportunitats. I després ja ens discutirem sobre si el món era millor abans o no.
Comentaris
Sr. Martinez, despres de fer un "exercici de memoria" no recordo haver vist mai el "futur ben negre" quan era jove. Tot el contrari, varem -hi sumo els amics- tenir a l'abast tot un ventall d'oportunitats i el dilema va ser haver d'escollir-ne nomes una (qui molt abraça poc estreny). Es aixo el que ara no te la joventut. Per cert, si algun dels joves "amb dos carreres i idiomes" que segons voste abunden busca oportunitats, li suggereixo consultar la borsa de treball de The Guardian: la Cambra dels Comuns busca assessors legals, la Universitat d'Oxford un director financer, el Servei d'Intel.ligencia britanic (MI5) vol incorporar "homes i dones" a l'organitzacio, i tambe busca algu que parli mandari (curios que tot un servei d'intel.ligencia hagi de posar un anunci per trobar un dels mil milions de persones que parlen aquest idioma), entre d'altres oportunitats.
Mireu, Sr. Toluges, em sembla que a més d'emigrar hi ha una altra solució que teòricament és més planera:
Els joves (aturats) i els menys joves "explotats" són amplament majoritaris a Catalunya (i crec que arreu...),no?
Doncs, perquè no s'organitzen per exercir lideratge i assolir el poder polític, i amb ell la capacitat de transformar aquesta societat que ja no és de benestar (ans el contrari)?
Em sembla que aquesta és l'"estratègia dominant" (si fem servir el concepte adient de la "teoria de jocs") que tenen els joves i la bona gen en general. Els explotadors i les seves titelles governamentals no pensen afluixar. Llur "estratègia dominant" és que tot segueixi igual.
Ja n'hi ha prou de plorar, nois i noies...aneu per feina. Els objectius són ben clars i entenedors, no? Si trigueu més a fer-ho, en un no res ja no podreu fer ni una ni cap "carrera". I per apendre anglès haureu de treballar de cambrers...a L'India.
Doncs, end
Doncs endavant TOTS PLEGATS,
Salutacions,
(1) Xavier Campos Ballester (Gex), em sembla que a) Potser el pamflet 'Indigneu-vos!' d'Stephane Hessel va provocar el moviment 15M dels 'indignats', pero la segona part, 'Comprometeu-vo s!', o el 'Reacciona', llibre de varis autors espanyols en la mateixa linea, no va provocar res. Una cosa es indignar-se i l'altre "organitzar-se per exercir lideratge i assolir el poder politic". Per altra banda, li recordo que quan s'ajunten dos catalans funden tres partits politics (Pilar Rahola dixit) b) La dada d'aturats reals podria ser molt inferior a la xifra oficial. S'estima que el 20-25% del PIB espanyol prove de l'economia submergida, es a dir, un percentatge gens despreciable d'aturats oficials estaria treballant (irregularment). Els prejubilats (s'estima que sumen mig milio) cobren cada mes pero tambe estan registrats a les llistes d'atur.
(2) I a mes, el mercat laboral podria estar inflat per moltes dones d'aturats que fins ara eren mestresses de casa i s'apunten a les llistes per a duplicar la possibilitat de trobar feina. c) El problema de l'atur es greu, no tant per la xifra (exagerada), sino perque no hi ha sortida (... oficial). En primer lloc, perque la gran majoria d'aturats son de baixa qualificacio i es gairebe impossible trobar un sector substitut de la construccio que pugui absorbir-los massivament. En segon lloc, pel que afecta als joves, aqui no hi ha (no hi ha sigut mai) una estructura productiva que pugui absorbir la gran quantitat de llicenciats (superior a la mitjana europea). El "cafe para todos" tambe es va aplicar als estudis universitaris i aixo va provocar un buit en el mercat laboral que van haver d'omplir els immigrants. I ara no se sap que fer ni amb els immigrants ni amb els llicenciats. No hi veig altra sortida que (tornar) a emigrar.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.