De vegades, parlant amb algú de la meva edat se m'acut imaginar-me'l de petit. Li redueixo l'estatura, li suavitzo faccions, li poso cabell al cap si no en té, el vesteixo amb pantalons curts i el situo a casa seva amb la família, el faig seure al pupitre d'escola o el porto a rebre els Reis amb un fanal. Llavors em passa que aquella persona amb la qual puc tenir diferències i que ha enfilat camins diferents dels meus i que ha vist mons que jo no he contemplat se m'assembla molt perquè al capdavall, i encara que això que dic sembli una bajanada, tots estem units per la base, principalment si hem nascut en un mateix país i parlem el mateix idioma.

Aquest cap de setmana he llegit el llibre Quan érem feliços amb què el periodista i amic Rafel Nadal va guanyar el premi Josep Pla. En Nadal, que és de la meva edat però que és de Girona i jo no, que va tenir onze germans i jo no, que va estudiar en un internat i jo no, i que ha pescat tots els peixos i jo només he agafat musclos de roca a peu pla, m'ha traslladat a la meva pròpia infantesa, com suposo que passarà a tota la gent de la mateixa quinta i condició que llegeixi el llibre. Aquells Caps d'Any, aquells Corpus, aquells estius que no s'acabaven mai, aquells àpats de comunes receptes, aquelles misses. Aquell “Déu Pare omnipotent amb sa divina paraula beneeixi aquesta taula i a tots nosaltres, amén” del pare d'en Nadal, que és de l'Opus, i del meu, que n'havia estat contrari.

En Rafel Nadal, que era tan feliç llavors com ho és ara perquè en cas contrari no hauria escrit un llibre tan vital i ple de bonhomia, em fa enveja per com diu pel nom tots els peixos, tots els arbres i totes les eines i arts del camp i del mar. Aquí el nen de teulada i llamborda que sóc jo se'n separa, però malament rai si tots fóssim pastats igual. Amb una única biografia n'hi hauria prou i això no es podria aguantar.

Jo tinc dit que el dia de Nadal és quan t'adones que t'has casat amb un estrany, perquè cada família té els seus propis codis. Però també és cert, i no em contradic, que el dia de Nadal té també un denominador comú que salta de casa en casa, sigui la meva, la de vostè o la de Nadal per Nadal.