En la meva etapa de membre del consistori lloretenc havia comprovat més d'una vegada que, quan hom es posava en guàrdia davant d'algun rumor que assegurava que hi hauria alguna batussa dialèctica en el proper ple municipal i tothom hi anava amb la carabina preparada, gairebé mai no passava res. Només es notava l'efecte dels comentaris de carrer per la presència més abundosa d'espectadors a la sala d'actes, especialment d'aquells que solen anar a la Casa de la Vila no per l'interès dels temes a tractar sinó per la possibilitat de veure una mica de circ. En canvi, altres vegades, quan estava previst que el ple seria una bassa d'oli i no s'intuïa cap tema de l'ordre del dia que fos conflictiu, al moment menys pensat sortia l'espurna que destapava la caixa dels trons i ja teníem sarsuela per estona. Realment, encertar-la és difícil. Tot i que sigui molt diferent, amb la situació atmosfèrica deu passar una cosa semblant. Pel març del 2010 ningú s'imaginava, malgrat que els meteoròlegs anunciaven un front fred amb neu a cotes baixes, que vindria la nevada que hi va haver i, sobretot, que portaria les conseqüències que va portar pel que fa a la incomunicació, a la manca de subministrament elèctric, a la caiguda de torres, i un llarg etcètera. Va ser una nevada impactant que va posar en evidència totes les mancances del país. Fins i tot va deixar rastre en la novel·lística del moment i dos guardonats en els posteriors premis Bertrana es van sentir inspirats pel tema. Dolors Garcia Cornellà, la narradora gironina especialitzada en el jovent, va escriure una magnífica obra breu jugant amb les reaccions dels personatges d'un autobús escolar que quedava bloquejat a la neu entre Santa Coloma i Girona. I David Cirici, en la novel·la I el món gira, feia partícip de la tempesta de neu un dels protagonistes de la seva narració, el Sr. Moja, l'estafador de família benestant que es trobà bloquejat de tornada d'enterrar uns quants milions d'euros al jardí de la seva segona residència a Santa Cristina d'Aro. És evident que el descens de temperatura d'aquesta setmana no donarà lloc a fer córrer gaire l'imaginari. Les autoritats han volgut demostrar que l'experiència de l'altra vegada pesava i gairebé quan encara no havia caigut ni una volva de neu enlloc, mainada i professors ja havien rebut l'ordre de deixar les escoles desertes, davant la perplexitat de conciutadans centreeuropeus més avesats a aquestes situacions. Unes vegades ens passem per poc i altres, per massa. És la vida.