Directors d'escola

Un director d'escola és molt més important del que ens pensem. Si tots estem tan convençuts que l'educació és tan important, tant que cada cop que hi ha un nou govern el primer que fa és canviar la llei d'educació, hauríem de concloure que el director d'escola és una figura molt important. Per això no s'entenia el que passava fins ara, i és que a moltes escoles ser el director era una mena de càstig poc reconegut. Tan poc reconegut que a molts centres –en un total de 574– ningú en volia ser i el govern els havia de designar a dit. La cosa és tan simple com que un director d'escola al cap d'uns anys d'exercir-ne està condemnat a tornar a ser un professor més. I com que determinades decisions que pugui prendre quan el director sigui un altre li poden passar factura, millor deixar les conflictives al calaix. Ho vestiran com vulguin, però és així. Això passa en l'administració en general. Si el cap no s'hi sent segur, si no pot exercir amb seguretat i basant-se en criteris professionals, és quan s'instal·la la sensació aquella que no hi ha amo que tant hem criticat de la cosa pública. Per això aplaudeixo la mesura anunciada ahir per la consellera Rigau, la creació d'un cos de directors formats prèviament abans d'accedir al càrrec. Aquest any hi haurà una primera convocatòria per acreditar vuitanta directors i s'anirà ampliant any rere any fins arribar als prop de dos mil que fan falta. Rigau sosté que aquesta és una mesura per lluitar contra el fracàs escolar. Jo això ja no ho sé. No arribo a tant, perquè hi deuen influir molts factors. Però que la direcció en un centre públic s'hauria de notar com es nota en la privada, d'això n'estic convençut.