És el que vaig sentir dilluns durant els premis Gaudí del cinema català. A mi, com al conseller Mascarell, la gala tampoc em va agradar gens, però gens. I no pas perquè s'hi expressessin algunes crítiques fora de to i de mal gust als polítics i a la gestió del Departament de Cultura, amb algunes de les quals podríem estar d'acord –sobretot les que fan referència a les quotes del doblatge en català–, sinó pel baix nivell del guió i dels dos actors que presentaven l'espectacle. Feia tota la impressió que ho havien assajat tot just unes hores abans. Hi va haver moments fins i tot patètics, quan la presentadora va desafinar quan cantava amb nova i ridícula lletra la popular Per què he plorat..., de Mar i cel: “Jo vull ser una actriu del cinema català per poder guanyar un Gaudí.” Sense comentaris. Francament, m'estimo molt el meu país i voldria que el nivell del seu cinema fos encara més alt, molt més del que ja ho és ara, però no crec que actes com els d'ahir hi contribueixin gaire. Més aviat tot el contrari. Som un país petit que, tot i això, té una producció cinematogràfica important. Si volem que creixi i promocionar-la hi ha molts altres camins que no pas fer una maldestra gala d'imitació dels Oscar. Des de la prepotència difícilment arribarem enlloc, més aviat ho farem des de la humilitat i la feina constant i ben feta. Dues virtuts que dilluns es van trobar a faltar molt. Molt.
Tancar la finestra 
Opinió
L'APUNT
Vergonya aliena
Notícies relacionades
“M'estimo molt el cinema català, però gales com les del Gaudí no l'ajuden gaire”
Publicat a
- El Punt Avui. Comarques Gironines 08-02-2012 Pàgina 5
Desar aquesta pàgina a:
Comentaris
Jo no vaig veure la gal.la en qüestió, però si va servir per criticar la dantesca política cultural de la Generalitat, benvinguda sigui.
Els temps de les cireres ha pasat, ara es temps d´asbarçers que punxen i res mes.
La critica intel·ligent em serveix. La practicada per uns vulgars xarlatans de “mercadillo” amb aires de “vedettes”, denigra.
En català ni en cap altre llengua tret del castellà existeix la "vergonya aliena" és una expressió 100 % castellana.
Aqui es demostra el que jo sempre he defensat, aixó de la cultura al cinema li ve gran, ells majoritariament son pallassos que es una feina digna com qualsevol altre, pero d'aqui a ser considerats com un be cultural hi ha molt troç, es demostra una vegada rera altre que son uns esquerrenossos que quasi sempre volen viure de la subvencio quan s'han de dedicar a fer bon cinema, s ho fesin, no necesitarien subvencions, trovarien productors per tot arreu, pero a part de unes poques excepcions, las pelicules fetes aqui no cobreixen ni les minimes despesses.
Arnus Bricall (L'Hospitalet de Llobregat), no voldria entrar en un debat pel qual no estic preparat, pero 'vergonya aliena' esta acceptat al diccionari de l'Enciclopedia Catalana. I em sembla que el concepte s'empra tambe en angles america ("Spanish shame") i en holandes ("Plaatsvervangen de schaamte"). Gracies a la seva intervencio -que m'ha intrigat- m'he assabentat, a mes, que Josep Maria Espinas va proposar sense exit traduir el concepte per 'fer' o 'passar bixumets', que deia haver sentit a l'Emporda i seria una adaptacio popular de l'angles "be ashamed" ("Aixo del catala: Podem fer-ho mes facil", Albert Pla Nualart, Columna Edicions, 2010, pag. 172).
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.