Articulistes, periodistes, columnistes, editorialistes, contertulians, experts i uns quants gremis més van acomiadar ahir Antoni Tàpies com el gran pintor que ha estat. L'avantguarda més intel·ligent, intuïtiva, transgressora i creativa en un país retardat a la força durant quatre dècades. Que la seva obra perduri en el temps i que es difongui com es mereix. Amén. Entre tantes notes i dols, entre tant de sentiment, hi havia una història que va explicar aquest diari i que ara vull repetir en primera persona. Tàpies admirava i s'estimava el diari Avui. A petició dels seus successius directors en va fer algunes portades. Vaig arribar a l'Avui quan l'anterior director li havia demanat un dibuix per commemorar-ne el vintè aniversari. La substitució va fer que fos jo qui recollís l'obra. Anys més tard li vaig demanar també personalment el permís per reproduir la creu d'aquella composició en la capçalera del nou disseny. Amb una humilitat infinita em va dir que l'honoràvem. Sou vós qui ens vau honorar sempre, mestre, amic, amat.